Navegació

ara miquel 28, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

ARA, MIQUEL
Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
!planye’ls, Miquel!!
només poden permetre’s
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll!i!be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda!ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats
ens traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.
Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura,
i el terra és xop
i se’ns podreix la sola
de les sabates.
¿ No trobes que ja es hora
de treure els peus del fang
i espolsar!se el clatell
i fer bugada?.
Miquel Martí i Pol
.
En Miquel Martí i Pol en aquest poema, ens conte molt amablement la situació d’un país, el nostre.
Ara però encara està molt més enredat, doncs “no hi ha un pam de net per enlloc” miris per on miris, trobes corrupció, supèrbia i enganys ¿Quin País Deixarem els Nostres Fills i Néts? Fa basarda pensar-ho.
Els que vàrem néixer acabada la guerra “no teníem res i res ens mancava” ara “hi ha de tot, tenim de tot i encara ens falta” tal com pinta la cosa haurem d’aprendra deixar llastre i aprendre a viure amb poca cosa, son anys magres, ens cal afrontar-los, això si amb poca cosa. Ho volia dir. El que no se si ho he aconseguit. Ànims i resignacions per tothom.


20N “està tot el peix venut” 15, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, General , comentaris tancats

Cada dia un mot / 2817 / dimarts, 15 de novembre del 2011
RodaMots

PASSATGE QUE IL·LUSTRA L’ÚS DEL MOT:
El Partit Socialista Obrer Espanyol potser també perdrà vots en aquells sectors que imaginaven aquest partit apostant per l’Espanya plural. Sabem, ara, que aquell projecte està arxivat i ha fet tot el lleixiu que havia de fer. Les tempestes del mercat no han ajudat a fer una reflexió serena sobre la pluralitat, i s’ha optat per productes que ara no volen ni els mateixos patrocinadors que els havien donat suport fins ara. Les marques i les franquícies abandonen aquells mitjans tòxics i posen en valor la dissidència. En aquestes eleccions del 20N, està tot el peix venut.

quanta  musicaquanta  musica

Miquel Martí i Pol 9, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats

PARAULES AL VENT

PARLO DEL CRIT UNÀNIME
Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen
deslluïts prejudicis.
“Antigament…!, objecten,
i jo sóc vell de segles.
Per quins rials polsosos
ordeneu les paraules?
Companys, alliberem les barques
de tanta corda inútil.
Hi ha grans rius que ens esperen.

Miquel Martí i Pol

apunt: ara que hi ha tant de desori per les properes eleccions del 20N, crec que aquest poema ens es adient per encalmar-nos.

fotos Canon PowerShot G12 per jrrof

tardor 4, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Cançó de tardor


Ja ha arribat la tardor
 vestida de groc i marró,
 cauen branques, cauen fulles
 que després trepitgem tots.
 Ja ha marxat la calor,
 vent i pluja se l’han endut,
 nits més llargues, més silenci,
 flaires que recordem tots.
 La natura ens durà
 pomes i raïm del bo,
 molts bolets, també castanyes
 que ens agraden molt a tots.
 Ja ha arribat la tardor
 vestida de groc i marró,
 ara anem a passejar
 que això agrada a tothom.
Noé Rivas

fotos de LLanars 30/10/2011

Canon PowerShot G12 per jrrof

joan maragall 14, octubre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

La fageda d’en Jordà

Saps on és la fageda d’en Jordà ?
 Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
 trobaràs un indret verd i profond
 com mai més n’hagis trobat al món:
 un verd com d’aigua endins, profond i clar;
 el verd de la fageda d’en Jordà.
 El caminant, quan entra en aquest lloc,
 comença a caminar-hi poc a poc;
 compta els seus passos en la gran quietud
 s’atura, i no sent res, i està perdut.
 Li agafa un dolç oblit de tot el món
 en el silenci d’aquell lloc profond,
 i no pensa en sortir o hi pensa en va:
 és pres de la fageda d’en Jordà,
 presoner del silenci i la verdor.
 Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall 1911/2011 el seu centenari

Fotos: Canon PowerShot G12 els voltants de casa meva, on els colors de la tardor ja començant a puntejar per jrrof

Anna Aguilar-Amat Castillo 4, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Puzzle-3
Hi havia dues mil peces,
i aquest cop les hi vam posar
totes.

¿Què fas les properes
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica  i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora

APUNT:

Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)

n’he estriat uns quants per publicar-los al post,

gracies Anna Aguilar-Amat Castillo per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.

Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof

Llanars agost 2011

antoni clapés 3, setembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

VIII
La llum  el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar.
XII
Platges esteses – xopa arena – ressòl – fosc aleteig del corb marí – gavarres lentes
cel i mar confosos
límits – sense llum – sense dubte.
Instants de goig – enigmàtic silenci
silenci de silencis.
L’absent.

XXIII
Enllà dels vidres
sacseig invisible de l’acàcia
branques perfent una cal·ligrafia sense traç
escandeix de versos d’un sonet aeri.
– diries.

Tagrera
La llum esbiaixada (re)produeix miratges antics – visions d’un altre món
traços de caravanes que es perden en l’ocàs
sense itinerari
sense empremtes
sense rastre.
El no res s’emmiralla en la llum de l’arenal.
Les ombres es fonen amb l’ombra del callat – el gran buit.

XXIII
Paraules allí on hi havia afanys – llum malalta.
Alè afeblit que t’habita – essència interior.
Enclusa.
Dolor – infinit – etern abisme.

XXVII
El biaix dels darrers raigs de sol encén pins – detalla carenes
Gossos borden                                         enllà enllà.
Més tard – nits serrada
brillen estels
i l’infinit no-res.

XXXIV
veure escolar-se la darrera llum del dia – rere la finestra
pensar la plenitud del no-res
la fragilitat de la paraula
la desraó
núvols opacs fugint                                                                                    enllà
densos pensaments que un alè estrany sembla voler empènyer.
L’exili de l’escriptura – la ferida
supurant del record.
Sense paraules – sense.
Antoni Clapés
La llum i el no-res Meteora

APUNT:

Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)

n’he estriat uns quants per publicar-los al post,

gracies Antoni per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.

Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof

Llanars agost 2011

itaca 8, agost de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats


Itaca Lluís Llach

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
 has de pregar que el camí sigui llarg,
 ple d’aventures, ple de coneixences.
 Has de pregar que el camí sigui llarg,
 que siguin moltes les matinades
 que entraràs en un port
 que els teus ulls ignoraven,
 i vagis a ciutats
 per aprendre del que saben.
 Has d’arribar-hi, és el teu destí,
 però no forcis gens la travessia.
 És preferible que duri molts anys,
 que siguis vell quan fondegis l’illa,
 ric de tot el que hauràs guanyat
 fent el camí, sense esperar
 que et doni més riqueses.
 Itaca t’ha donat el bell viatge,
 sense ella no hauries sortit.
 I si la trobes pobra, no és que Itaca
 t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
 sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
 i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta
i, quan sereu deslliurats,

tingueu ben present no aturar-vos (2)

que al seu poble són fidels,

afavoreixi el Déu dels vents
Bon viatge per als guerrers
el velam del seu vaixell,
 i malgrat llur vell combat
 tinguin plaer dels cossos més amants.
 Omplin xarxes de volguts estels
 plens de ventures,
 plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures,
plens de coneixences.

Fotos jrrof: Canon PowerShot G12

http://www.youtube.com/watch?v=WGaK3erqudg

fundació miquel valls 5, agost de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, fotos jrrof , comentaris tancats


.

GRACIES FUNDACIÓ MIQUEL VALLS

Per tot el que esteu fen, per el calor humà del vostre equip, per fer-me un racó a la vostra web al penjar-me els lings tres dels meus blogs, per las paraules dedicades GRACIES un sempre agraït Josep

***

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/elteuespai/elteuespai.html

***

¡¡¡ Roses per tot l’equip!!!

albert pla 29, juliol de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto , comentaris tancats

VIDA D’UN GAT
i sa mare una gata de carrer
 i ell va néixer una nit sota la pluja però sa mare morí al part
 i el seu pare d’un infart
 i va quedar abandonat pel mig dels prats
 moriria de gana moriria congelat
 però sort que era un gat i tenia set vides
 no tenia ni pares ni un amic
 ni un padrí de família que el cuidés
 i així solitari justet amb uns dies de vida
 va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
 però va ser en creuar una carretera
 que un camió va i l’atropella en un pas zebra
 però sort que era un gat i tenia set vides
 i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
 tan esclafat sota el camió
 veia que no podia respirar
 però per res la vida no volia deixar
 ferit i amb la por a la mort
 va seguir una nena i la nena el va agafar
 va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
 se l’endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
 però un pare sense escrúpols que l’agafa per l’esquena
 i mentre renyava la nena el va triar per la finestra
 però sort que era un gat i tenia set vides
 set pisos de caiguda i quedà viu sobre l’acera
 rebentat i destrossat però hi ha més vides que l’esperen
 hi ha vida hi ha vida
 però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
 aconseguí creuar la ciutat fins al port
 i va veure el mar i va veure un peix
 va acostar-se al moll però va relliscar
 i va caure a l’aigua va sentir-se perdut
 ho tenia clar moriria ofegat
 però sort que era un gat i tenia set vides
 era patètic veure com s’enganxava a la vida
 xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
 i aconseguí pujar-s’hi mig ofegat mort de pena
 va passar tota la infància dintre d’un vaixell de pesca
 set mesos després va desembarcar
 en una terra estranya apocalíptica i ingrata
 les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
 i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
 i de cop una bomba li va petar sota els peus
 i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
 però sort que era un gat i tenia set vides
 i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
 i on reina la violència t’acribillen per la jeta
 el cos ple de metralla que es moria que es moria
 quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai
 una gata preciosa i piadosa el recollí
 i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
 i es tirà follant els dies que passà en convalescència
 però la gateta ocultava que estimava un altre gat
 que dic un gat si allò era un tigre
 que ho va descobrir un mal dia va jurar que els mataria
 això era un lio de faldilles
 però sort que era un gat i tenia set vides
 imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
 reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
 la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
 i ell de què si no s’escapa perseguit com una rata
 van acabar-se els tiros i eren temps de pau
 de pau però misèria de penes i gana
 i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
 que el seu cos desfiava tota llei de gravetat
 per les potes l’agafaven i del terra l’aixecaven
 i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
 yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
 però sort que era un gat i tenia set vides
 va sortir per potes de miracle que no el pesquen
 que no acaba com un plat de subsistència
 a la postguerra hi ha gana hi ha gana
 havien passat set vides però el gatet mai no es moria
 la veritat no comprenia la gràcia d’aquesta vida
 i ara tan sols s’arrastrava sols errava sols vagava
 ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
 que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
 però hòstia puta quina vida més perra que tenia
 i per desgràcia era un gat i tenia set vides.
el seu pare era un vell gat gordo i coix

Albert Pla

Canon PowerShot G12 02/07/2011  18:09 per jrrof