flors blanques en la boira 22, febrer de 2016
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos de jrrof, Joan Margarit, la meva ELA i jo , comentaris tancats
Joan Margarit : Flors blanques en la boira
Aquest poema l’han interpretat: Xavier Ribalta
Llençols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l’herba va esborrar els miralls del fred.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d’imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
i soledat: l’amor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els àmbits glaçats, càlida neu
d’efímeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a l’hivern
que en una sola nit les va glaçar.
Fa dies que tinc el bloc aturat, avui quant he recuperat la contrasenya se me ocorregut penjar un poema d’en Joan Margarit “Flors blanques en la boira” en Joan el vaig veure l’altre dia a 8TV i amb va semblar genial, em sembla que ha tret un llibre de prosa/poema-da el buscaré un dia d’aquests, la poesia m’acompanya cada dia, en els dies rúfols o tirant fotos, diguem-ne que com l’ELA ella i jo som u. Faig el camí per assolir els quinze anys, convivint amb aquesta malaltia que s’anomena ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica) Res… em faig els propòsits de no parlar-ne, però no puc, sense adonar-ment ja ho tinc escrit. Que i farem! Abraçades Josep
foto de JRA el dia de la Caminada per l’ELA, fou el dissabte 13
a voltes… 12, juny de 2013
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos jrrof , comentaris tancats“A voltes tu ets l’espai en blanc i jo no sé acolorir-te” jrrof
“A veces tu eres el espacio en blanco y yo no sé colorearte” jrrof
una carta 30, març de 2013
Publicat per Josep Rof en : amistat, ELA, General , comentaris tancats
((( El passat dia 18 vaig rebre una carta de Eva de puny en lletra on deia coses… L’amistat sorgida a traves d’un mail 01/07/2009 , per el motiu de la ELA (la meva i la de la seva mare EPD) i, aquesta ha sigut la meva resposta, de puny en lletra )))
Picat per el POST (carta contestada de puny en lletra)
Benvolguda Eva emplaço aquests poema d’Agustí Bartra que amb serveixi d’introducció.
La veu que embelleix la terra…
La veu que embelleix la terra!
La veu de l’altura,
la gran veu del tro
que ix del núvol que erra.
Sentim del seu so
l’eco que perdura,
la veu que embelleix la terra.
***
“La veu que embelleix la terra” Tu si que l’embelleixes amb les teves paraules, varen entrar-me directament al cor, gràcies per pensar-hi, per saber-ho fer, per en recordar-te de mi, de nosaltres, sens dubte el millor regal. Com veus t’he fet l’honor per complaure’t de puny la lletra, la tinc oblidada, de tant en tant escric per pur plaer, ara amb molt de gust per tu.
Abraçades, marit, pare i petons per tu i els nens. Josep
facebook 18/03/2013 17:25 Josep Rof Rof Hola Eva quina sorpresa i quin detall, ets única, les teves paraules entren directe al cor, acabava d’arribar de fer un vol i la cartera amiga Joana sortia de casa, (estic pendent de rebre Rilutek) però no potser de correus?? I ves per on l’Eva i una carta de les d’abans, emotiva, humana, un relat ple de VIDA! Gracies, la Juli s’ha posat contenta i ha dit que maca és l’Eva! Doncs si ho ets un munt. Petonets els nens, abraçades per tots, qui us recorda Josep
facebook 18/03/2013 17:25 Eva Vallespí Suñé Tu si que ets maco Josep. Me n’alegro moltíssim que us hagi agradat la meva sorpresa, tot i que volia que fos pel dia 19 en motiu del teu sant, però ja veig que el correu ha anat rapid. El disssabte vam fer una calçotada familiar i els hi vaig comentar als germans, pare i marit que t’havia enviat aquesta carta. La germana menuda Mònica em diu: Aquell cotxe de color “rosa” li has enviat?? Li vaig contestar: Ja ho se que no te valor el cotxet i potser el color no és el més adequat, però si que ho te la carta i les meves paraules sinceres i directes del cor, jo me’l aprecio molt al Josep. Es va quedar callada, el meu pare va somriure. Com bé et deia a la carta hi ha gent que no pot arribar a entendre dels sentiments ni el significat que poden arribar a tenir els petits gests, només som pocs els privilegiats en entendre-ho. Una abraçada amic Josep.
facebook 29/03/2013 16:09 Eva Vallespí Suñé Josep! Quina sorpresa més agradable, he rebut la teva carta escrita de puny la lletra i m’ha encantat. La guardaré com or en pany i el millor la reflexió del final:” es lletra ferida tocada de mort, però que cony encara puc escriure, t’ho volia dir” i aquesta es l’actitut que m’agrada la del meu amic Josep Rof, SI, SEÑOR! t’ho volia dir…i m’ho volies demostrar escribint en paper i m’ha agradat moltíssim. Gràcies Josep pel poema per les teves paraules tan amables i per ser com ets. Petons. Ah! per cert la teva lletra dius que ferida…doncs és molt maca i et puc ben asegurar que escrius prou bé, ja voldrien molts tenir la teva lletra.
facebook 29/03/2013 23:29 Josep Rof Rof Hola Eva ara que ja has tingut la sorpresa, si em dones permís ho penjaré al blog de l’Avui i si vols els teus comentaris del facebook i el meus, sols els referents el tema de la carta a ma abraçades Josep (tot plegat ocuparà pagines el Reculls 2013) prego siguis sincera, la teva carta no sortirà el blog, espero resposta un SI o un NO)
facebook 29/03/2013 23:07 Eva Vallespí Suñé I tant que pots penjar tot el que vulguis, tens el meu permís, la carta, els comentaris del facebook. De fet…jo també havia pensat de penjar al meu facebook (perquè no tinc bloc) la foto que tinc del dia que vam anar a coneixe’t amb el pare i els nens, si em dones el teu permís.
facebook 30/03/2013 09:56 Josep Rof Rof esta clar que m’ho compartiras, ara mateix ho penjo val.
DE TOTES AQUESTES ANADES I VINGUDES D’AQUEST POST SON ¡¡¡FETS DE VIDA!!!
QUE LA ELA HA UNIT, HO HE VOLGUT COMPARTIR AMB TOTS VOSALTRES. JOSEP
amistats 25, abril de 2011
Publicat per Josep Rof en : amistat, fotos jrrof, poema , comentaris tancatsCanon PowerShot 23 i 24 /04/ 2011 per jrrof a Llanars
Amistats
He fet amitat amb eugues i poltres.
He adoptat un quants arbres.
Vaig dir ‘germans’ els que em miràvem.
I el mateix tros de cel amb els seus núvols.
Vaig adonar-me que malgrat
el temps canviant, núvols, pluja i poc de sol,
que el meu lloc al món, contenia altres
llocs i era de fet en un món en ell mateix
per ser-hi una estoneta més feliç.
jrrof
24/04/2011- 13:45 a Llanars
mail a una amiga: 12, gener de 2011
Publicat per Josep Rof en : amistat, ELA , comentaris tancats
11/01/2011 Mail a una amiga:
Hola Leo el dies ens passen et volia escriure i no trobava el moment, ara es quant ho faig, vull dir-te que ets molt valenta i que m’agrada el teu somriure ho faig referent el teu pas per el canal 9, l’explicació al feiss amb un amplíssim comentaris dels amics virtuals entre ells jo (15 me gusta i 10 comentaris) tots t’estimen, tots te arropem, empenyent el teu el dia a dia, ara el escriure’t el meu dia a dia, be fet la introducció et vull explicar el que he fet avui.
Aquest mati he acabat l’ordenació dels meus “Reculls 2010” ja els tenia impresos, sols faltava intercalar algunes pagines, ara ja estan a punt per relligar-los com un llibre, aquets any toca encobertes negres i fulls blanc, de fet tinc 3 colors, repetitius color morat 2003/blau 2004/ negra 2005/ morat 2006/blau 2007/negra 2008/morat 2009/blau 2010 serà el setè, son escrits meus o d’atri recopilats durant l’any, hi ha fotos familiars o d’altres, els dibuixos dels 8 néts, està imprès per les dues cares, tot a casa, cada 5 fulles m’havia d’aixecar i girar-les per la impressió banda i banda, he gastat uns 900 folis per fer-ne 5 llibres a 180 fulles per llibre, perquè t’ho explico amb detall, doncs perquè t’adonis de lo valent que encara estic, si ho estic l’ELA en mi és benvolent i va per sort meva a poc a poc, però et vull dir que és l’últim any que ho imprimeixo a casa, he acabat esgotat, el 2011 el preparo per fulles dons es l’única manera que m’ho podran imprimir fora, ara ho tenia per dies i carpetes per mesos, impossible fer-ho fora. Els Reculls perpetuaran en els meus quatre fills i els 8 néts coneixeran com era l’avi Josep, sols amb aquesta il·lusió els preparo. Leo aquest mail per tu, hi serà present en els meus Reculls 2011.
Aquest afer m’ha ocupat tot el matí, a part he aprofitat per fer net de papers, una bossa per el contenidor.
Una migdiada, després he fet un passeig llarg, un tallat a la plaça, per el camí m’he trobat un antic company de treball, m’ha fet il·lusió saludar-lo, ha deixat el ciclisme per una hernia discal, ara camina i molt, em coincidit en els nostres passejos, hem recordat vells temps de treball i ciclisme, sortíem junts amb el Club Ciclista Granollers, ara per nosaltres sols son records llunyans, avançant per la vida ens ho ha pres tot, ara sols posar-me els mitjons ja es un Montserrat amb bicicleta.
Jo en tic 67 i tu 48 m’adono que l’ela va ser tardana em mi, el dia del diagnòstic tenia 57 anys. els dos ballem amb la mes lletja buff.. que cony BALLEM!!! Mentes tinguem el cor valent.
He començat l’escrit a les 17:28 i ara son les 19:27 quasi dues hores amb tu amiga companya d’ELA Leo, mil abraçades plenes de lletres de qui et vol Josep
(Leo no pateixis per escriurem se que et costa… si que et prometo explicar-te coses a canvi de que tu amb llegeixis)
LEO a http://www.facebook.com/notes/leo-montero/publicacion/179753845390343
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.