mascaretes i mes mascaretes 15, novembre de 2020
Publicat per Josep Rof en : la meva ELA i jo , RastrejarÉs diumenge dia 15 de setembre, son les onze del matí, m’envalenteixo, imprimeixo el Peugeot 207, a fi de veure’l al carrer Impremta (seria per en Jan, m’equipo, mascareta, mòbil carregat, la Canon PS <G1X Mark III, penjada al coll. En un tres i no res soc al carrer.
M’acosto al carrer Impremta i del Peugeot no hi és, faig un tom per els voltants i no el trobo, em pregunto “deu ser al garatge”
El diari Ara a la benzinera. En cavat m’acosto al Parc “Les Roques” per fer unes fotos a l’arbrat. Son lletjos, mals girbats, ara el estar mig despullats es quant es veuen mes lletjos. En cavat dong la volta per el parterre de l’autovia, una família aplega olives, d’unidor entenen un culs de sacs, uns tendals parat en plena pendent. Recordo quant de petit ajudava al pare a collir-les, d’una en una, els dits de les mans quedaven encetats de tant arrossega’ls per terra, feia sempre fred.
Res no trobo cap motiu per fotografiar, unes floretes grogues, una boca d’un túnel, una atzavara, herbetes, paret de pedra.
Faig camí, amb creu amb famílies, nens, patinets, bicicletes, el camí crec que es diu “Camí de Can Xeca” arribo al Camp de Futbol, una foto a l’alzina centenària. Vaig a para el Parc dels Pinetons” d’allà al “Barri de Querol” escorcollant herbes al mig dels enciams, li pregunto Son trebols? No, no son ortigues, ara es quant m’adono que porta guants, per evitar les picades, no m’atreveixo a fotografiar-lo. Arribo al final del carrer, les vinyes mig palades, lletges, molt lletges. Paret de pedres seca, no troba cap motiu guapo per fotografiar.
A casa, encara notant l’escalf de sol a l’esquena, penso:
Que trist tot plegat, tothom amb mascareta, es un tapaboques que ha vingut per quedares. Xoca veure els nens petits ja amb la seva posada, nosaltres mes grans també, tots doblegats per el bitxo. Por NO…pànic si, basarda també. QUE TRIST TOT PLEGAT. jrrof