poemes núria albó 19, abril de 2017
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, la meva ELA i jo , Rastrejar
Núria Albó i Corrons (la Garriga, 2 de juliol de 1930) és una escriptora i política catalana.
El 2010, en el marc de l’Any Núria Albó que l’Ajuntament de La Garriga va decidir celebrar amb motiu del seu vuitantè aniversari, es va assignar a la Biblioteca de La Garriga el nom de “Biblioteca Núria Albó de la Garriga”
Núria Albó poemes infantils–fotos del Passeig garriguenc per jrrof
L’arbre i la primavera
La primavera és aquí
ho han xisclat les orenetes.
La primavera ha arribat
tots els arbres han brotat.
Ha bategat altre cop
el cor profund de la terra.
Torna a pujar tronc amunt
nova saba i nova llum
LA PRIMAVERA
Aquest matí, d’amagat,
ha arribat la primavera.
La duia penjada al bec,
tot xisclant, una oreneta
L’oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d’ala lleugera
ha segat un raig de sol
i ha florit tota la terra.
Lluna
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
On és el vent?
On és el vent, que el sento i no el veig?
Xiula dalt dels arbres, xiula pels carrers,
em xiula a l’orella cançons i secrets.
Em fa pessigolles, m’estira els cabells
però quan em giro el sento i no el veig.
La família
Gendre i nora,
sogre i sogra,
pare i mare,
tia i oncle.
El nebot i la neboda,
el cunyat i la cunyada.
Néts i nétes d’avi i àvia.
Els cosins per cada banda
i potser alguna besàvia.
Ai, qué llarga és la família!
Ai, que n’és, de complicada!
El peix
Tens la cua
virolada,
tens escates
molt lluents.
Tot nedant
obres la boca,
però sense dir mai res.
L’alzina i el roure
L’alzina i el roure
són dos bons germans.
Tots dos esgarrapen,
tots dos fan aglans.
L’estiu els ajuda
a ser bons companys.
Quan glaça i venteja
ja no són iguals.
Les fulles del roure
se’n van a l’hivern.
L’alzina les guarda
per no tenir fred.
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l’herba, dius bona hora als camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
(Núria Albó)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.