Navegació

mama por 3, febrer de 2017

Publicat per Josep Rof en : foto jrrof, la meva ELA i jo , Rastrejar

Ja som tres de febrer, un gener fred i llarg ha quedat enrere, el diumenge 5 puntualment tornarà la mitja (L’Associació Esportiva La Mitja organitza la 31a. edició de la Mitja Marató Internacional de Granollers, Les Franqueses i la Garriga). Lluny queden les primeres mitjes, quant el consogre duia la neta de dos anys a les espatlles, la veiem a peu de carretera al indret de casa nostre “Can Rof Nou”, la casa ja no hi és, el consogra tampoc, la neta a punt de fer-ne divuit. De tot fa un munt d’anys, i malgrat tot la VIDA! continua. Ara però ja fa anys que estem em temps de descompte, aviat en faré setanta-quatre. Som el pal del paller.

Posats a comptar, no vull perdre de vista el diagnòstic de la meva ELA (Esclerosis Lateral Amiotrófica), el maig d’enguany farà setze anys. Acabo de passar un simple refredat. Just com un suflé va pujar/va baixar, tot un dia i nit molta mucositat líquida, i després millorant. A un elátic com soc jo, la mucositat espanta, quant la respiració s’altera, volent tossir per arrencar i no poder, son moments dolorosos, angoixants, on es pateix molt. Ara de tant en tant, m’endollo a la màquina de la respiració (Respironics) insuflant aire els pulmons i retirant-lo tossint, a fi de que les fleumes pugin o es moguin, per mocar-te després. Va bé fer-ho, encara que sigui cansat, notes enseguida una millora a la respiració i en part fora el pitus o ranera.

Avui el fisioterapeuta no ha vingut, m’he passat el mati esperant-lo. No he pogut fer un passeig, a mig matí feia sol i poc aire. Després de dinar no convidava pas, doncs s’ha aixecat un aire a ratxes de petits bufaruts i el sol amagat.

He revisat el diari, el món fa por. M’entristeixen el polítics, la abús de poder,  la corrupció, les declaracions desafortunades “pixant fora del tinter” els rifis/rafes dels tertulians, quasi sempre “rissant el risso”, els que ho passant malament cada vegada son més, famílies senceres, l’impost abusiu de successions, la desigualtat entre  autonomies, creant paradisos fiscals dintre el propi país. Si tens perquè tens, al deixar-ho amb herència i no poder pagar per heretar, per un treball precari, que no deixa arribar a final de més i molt menys estalviar. Se t’ho queden tot. Si tens la sort de tenir estalviat hi ho tens al banc, acabarem pagant custodia per guardar-los. Ens em venut l’enteniment o ens em tornat boixos. No se, No se però pinta mal la cosa. Com deia aquella “Mama por” Josep