rosa 14, desembre de 2016
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, Joana Raspall, la meva ELA i jo , RastrejarLA ROSA
Per fer més duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara és desclosa
mai més pot florir.
Joana Raspall
Concert de poesia
la rosa llisa
Quin vegetal engendrarem!
Si l’amor vol ésser pensat,
pres i sorprès en cos frement!
Rosa d’un goig esbojarrat.
Com si, engrapat, el pensament,
no ensinistrant la voluntat,
precipités el foc morent
que lluu la rosa de bon grat.
El pètal que un dia fou fang
voleia, i esclata la sang.
És goig que el batec determina.
Un bard una i altra acompara,
i en palpa una lliure d’espina.
Aquesta és la rosa de l’ara.
Víctor Obiols
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.