en fallen les esquerres 19, gener de 2016
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto jrrof , comentaris tancats
Converses entre elàtics, tot és real, sols he obviat els noms
Hola Maria a tu et fallen les esquerres, com a mi. Estem com el país, que no va ni em rodes.
La fisio t’anirà be, per poc que et faci és molt per un cos feble com el nostre. A mi un dia dimecres respiració i l’altre divendres estiraments a dalt la camil·la movible que porta ell, es diu Joan és jove i trempat.
Et distraurà anar a passejar al Condis i de pas compraràs faltes o excuses a el dia que plogui no surtis. Jo porto un paraigua a la motxilla em diuen on vas em el paraigua amb aquest sol? Niant que passejant gossos, jo passejo el paraigua, amb quedo tant panxó.
Ahir vaig fer cap a l’Asil on guarden els avis, doncs i tinc un amic, t’ho explico: a la plaça cada mati si fa bo xerrem una collada d’avis, tots natius garriguencs, mes grans que jo. En Pere era un d’aquests avis, de xarrada sobrera, a mi me aprecia, al saber que pateixo una ELA, es va obrir VS a mi, doncs la seva dona va morir fa anys d’ELA (em poc temps la va fondre) ell estava sol i en sorgir-li una malaltia de ossos, va ingressar a l’Asil.
Per les tardes a l’Esplai juguen el domino. El diumenge al Patronat s’esmorca i en cavat la partida, jo els acompanyo amb un cafè, el domino no l’he jugat mai.
Un dia varen treure fotos de cada u d’ells i d’altres, amb la fi de enganxar-les a la paret. En Pere se’n va assabentar. Ahir li vaig fer visita. Quant està al llit no vol rebre a ningú. Vaig ensopegar-lo a l’ascensor. Una premonició, una casualitat, ens saludarem, poqueta estona, doncs repartien els berenars, el temps just perquè amb parles de la foto. Jo la tenia fotografiada. Si la trobo te la portaré. La foto no se de quant era feta, (vaig estar a casa recollit per trencament de tíbia/peroné) si que la vaig fotografiar el 19/07/2015.
Avui l’he portat, ell no hi era, avia anat de metges. Només pensant amb la il·lusió que li farà, fa que jo em senti feliç. L’he entregada amb un marc llargarut amb “els quatre genets del domino”, de la partida del diumenge.
Així és la VIDA! en aquest cas repartir el regal embolcallat de somriures, per fer a la gent un xic més feliç.
Abraçades Josep
a la Plaça de la Sínia una dona passeja el paraigües
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.