Navegació

Jordi Pope 31, gener de 2015

Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar

Aquest gener del 2015 fa set anys que en Jordi Pope ens va deixar

tenim la seva poesia per recordar-lo 

foto-valldonzella1 hqdefault

DIVENDRES, 11/01/2008 – 16:20hLa poesía de Jordi Pope, a la xarxa. El poeta es va morir ahir per causa d’una malaltia degenerativa . Jordi Pope (Barcelona, 1953) feia temps que estava retirat de la pràctica de la poesia oral, encara que n’havia estat un dels iniciadors i màxims exponents, a causa d’una dura i llarga malaltia degenerativa. Es va morir ahir. Un poemari acabat d’escriure el mes de novembre de 1987 i escrit a cavall de Llívia i Barcelona per un poeta que pertany a la generació dels nascuts els anys 50, una generació que va viure plenament la mort de Franco i l’inici de la democràcia. Viure aquells anys 70 va ser com viure en un cim des del qual es podia veure què deixàvem al darrera i què es besllumava al davant.

+ Un poema manuscrit de Jordi Pope i d’altres. SILENCI
SILENCI
desenganxat
desestima dissolut
del clan de déu
 
diàfanament dispost
de disciplina doctrinal
discrepo
 
denego
dels diminutius diferenciables
divergent: de diverses drogues
 
dempeus deploro
de déu demetrem de clemència
dirigida des del dubte
 
devora
devotament dentis diferents
desastrós de diàlisi
 
debades descalç
dibuixo decisions elementals
delicades de detalls de dolçor
 
dessolat
de desamor defraudador
desfalca del desig delerós
 
desfaig delmes
donats demagògicament demolidor
desagradables de desafinar
 
destrio
de desermar des de esclavatge
de desvari delictuós
 
demà dormiré
                    Jordi Pope

TRENTA DE GENER

Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l’Amor,
la conquesta del Plaer.

No literat, escriptor.
No escriptor, poeta.
No poeta, persona.
No persona, massa humà.
No massa humà, ans el mutant nostre de cada dia en la consciència a les fronteres de totes les nostres condicions, nostres abismes i nostres galetes sucades al cafè-n-llet interestel.lar del barri xino de naixença, de la seva naixença. […]
els anarquistes d’ateneu al Pope el troben massa, no sé, massa llibertari.
(Enric Casassas. “Cap de trons”)