Avui fa un dia gris, plujos, un dia que no convida a sortir, he estat entretingut ordenant calaixos. He recordat els escrits a ma, que vaig fer durant les vacacions a Llanars, sense pensar-m’hi gens n’he escanejat un. Ara es quant m’adono que la meva lletra es trèmula, desigual, es lletra ferida, tocada de mort. La malaltia (ELA) que pateixo just fa 4.949 dies, és la que me l’ha canviada.
Res a dir, son les realitats que la VIDA ens depara, anem empenyent-la, fins a l’ultima força.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.