Navegació

quan 26, maig de 2014

Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, Gerard Quintana , comentaris tancats

IMG_3753

IMG_3778

JA NO CAL MIRAR ENRERA 
escrit per: Gerard Quintana   09 Agost de 2004 
 
Quan els àngels s’adormen pels cartrons del carrer
Quan la flama s’escampa i s’estén el desert
Quan la dona és el sac que sempre rep els cops
Quan l’home té por de la dona sense por*
Quan el dia s’acaba i no hi ha amor sense preu
Quan la vida és dels altres, quan el plor és sempre teu
Quan tot sembla un miratge, quan res no és del tot cert
Quan la veu se t’ofega i el dolor t’encongeix…
 
Ja no cal mirar enrera per saber el que perds
Ja no val mirar enrera per saber què fer
 
Quan la guerra és un arma per fer més diners
Quan la música és falsa, és negoci només
Quan la lluna no és plena i estàs sol al carrer
I el silenci és la única cançó que sents
Quan et tapen la boca per parlar diferent
Quan es perd la substancia, quan el cos és el rei
Quan la pols esdevé pols i se l’endu el vent
Quan de cop te n’adones que no et queda més temps
 
Ja no cal mirar enrera per sentir el que perds
Ja no val mirar enrera per saber què sents
 
Quan hi ha homes que s’esforcen i no en treuen mai fruit
Quan et diuen que voles però et sents caure en el buit
Quan el que tens és poc, quan el que tens és molt
Quan no és mai suficient perquè no en tens mai prou
 
Ja no val mirar enrera per sentir-te bé
Per sentir amb més força
Per sentir el que importa
Per sentir sense noses
Per seguir
Per saber
Ja no cal mirar enrera per saber qui ets.
IMG_3784
 
IMG_3796

fotos indrets garriguencs  Canon PowerShot SX500IS per jrrof

dia rúfol 13, maig de 2014

Publicat per Josep Rof en : antoni clapés, ELA, foto jrrof , comentaris tancats

IMG_5413

IV

Paraules damunt el mur de pedra seca,
grills en el torrent: xerriquen.

Branca,
arrel,
silenci.

Aleteig
de paraules allí on habitava l’aram
de la llum.

Udola la mort.

IMG_5415

VI

Un banc
de la galeria solitària

només

per reposar
tanta melangia.

IMG_5422

VIII

Ascendir fins al cim
i continuar,
atravessar el vent.

Gosar anar més enllà, encara.

Només l’absència
deixa empremta.

IMG_5406

XXI

Abrusar la vida
amb el desfici del navegant solitari.

(I tota la resta és un traç
finíssim de llapis, pura literatura.)

IMG_5425

XXV

La música apaga el so:
les altes torres del silenci
colpegen el paradís dels mots.

Escriure, només.
No més.

Basta
tan poca vida
per viure-la?

IMG_5408

XXXII

Crema un esbarzer
de paraules i silencis:

a la paret,
l’ombra
imprecisa del poema.

Antoni Clapés (1992-1994) 

 IMG_5421

dia rúfol a casa reclòs, res de sortir al carrer, fa fred, plou, per la finestra des de dins a l’estudi vaig passar els veïns, fa riure uns van d’estiu, altres abrigats, un amb paraigua plegat, no convida al menys per mi sortir, soc una floreta de piti-nimi, i com cal m’haig de resguardar de qualsevol refredat. Per ocupar el temps tip d’endreçar calaixos, llegeixo poesia, de les moltes que tinc guardades per aquestes ocasions, avui unes d’Antoni Clapés (1992-1994), acompanyades per unes fotos d’ombres on i reflexa la meva pròpia. Josep