D’on ve, tarda? 20, abril de 2014
Publicat per Josep Rof en : fotos de jrrof, GABRIEL PLANELLA , Rastrejar Memento La vibració de la nevera, el crepitar del termo de gas, el pols del rellotge, a la lleixa, l’aigua per les canonades, ella adormida profundament i jo que m’hi acostava perquè el vel del seu son cobrís tot el meu desvetllament. Braços que comunicàvem en un monòleg senzill com de matinada el respirar de les cases centenàries, com les notes tan lacòniques que el matí ens deixàvem primer l’un i desprès l’altre. Gabriel Planella *** Tarda Un paisatge acabat d’envernissar: grisos els cels d’aigua; griso i prou els ulls de la duració. Ara, al parc, hi ha paraigües estampats amb lloros i *galahs, i fons que s’apaguen. I hi ha cartes que s’escriuen a algú perdut en un estiu i que no sap. Aquesta tarda em pregunto on arriben els que s’amaguen d’una doble vida, i per què vaig trobar-lo quan ja no vivia entre els meus. (Així ho diuen; vaig anar-me’n sense haver sabut qui són.) m’ho pregunto quan de res no serveix. Tard. Aquesta tarda. D’on ve, tarda? Mescal Gabriel PlanellaD’on ve, tarda?
Aquesta tarda a casa sense poder passejar, ens fa un dia rúfol, gris i sense sol, de tant en tant una ruixada, “no plou ni fa sol” plenes les bateries de la cadira elèctrica que utilitzo, per fer un llarg passeig, per olorar i captar la primavera, amb la Canon que també estava a punt.
He aprofitat el temps lleguin poesia, aquestes dues m’han semblat adients per acompanyar aquestes fotos de l’altre dia, on tot rebrota de nou, on tot té ganes de viure…faltades d’aigua acusaran per el seu creixement.
D’on ve, la pluja? Josep
(fotos Canon PowerShot G12 per jrrof)
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.