Navegació

“Vaca Suïssa” 28, desembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar

Avui, al desitjar-vos Bon i Sant Nadal, us ofereixo gaudir del poema de Pere Quart sobre la “Vaca Suïssa”. Completar uns versos ja coneguts es veu que se’n diu fer un estrambot. He fet doncs un estrambot amb  la vana esperança que ajudi als polítics espanyols a saber el que avui passa al nostre país. Demano però disculpes al poeta per la gosadia de completar el seu poema que em semblava inacabat. El poeta fa parlar així a la vaca:

Quan jo m’embranco en una causa justa
 com En Tell soc adusta i arrogant:
 Prou, s’ha acabat! Aneu al  botavant
 vos i galleda i tamboret de fusta.
La meva sang no peix la noia flaca
 ni s’amistança amb el cafè pudent.
 Vos no sou qui per magrejar una vaca,
 ni un àngel que baixés expressament.
 I no sabeu que l’amo, un modernista,
 em volia succionar els mugrons
 amb un giny infernal, cosa mai vista,
 que em deixaria eixuta en pocs segons?.
 Encara us queda la indefensa cabra
 que sempre ha tingut ànima d’esclau.
 A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!
 Tinc banyes i escometo com un brau.
 Doncs, sapigueu que he pres el determini,
 l’he bramulat per comes i fondals,
 i no espereu que me’n desencamini
 la llepolia d’un manat d’alfals.
 Car jo mateixa si no fos tant llega,
 en lletra clara contaria el fet.
 Temps era temps hi hagué una vaca cega:
 jo sóc la vaca de la mala llet!


Eren un temps d’una censura hermètica
i el poeta va haver de dissimular.
La vaca era d’aquí, no pas helvètica
i la munyia un funcionari castellà.
Puig quan l’espoli mai s’atura
i no ens deixen exercir la llibertat.
Quan ens xuclen les mamelles sens mesura
i  ens volen prendre el que hem guanyat.
Quan uns polítics amb molt poca altura
pregonen una gran mediocritat.
Quan menteixen, difamen i torturen
per amagar la realitat.
Quan al poble li prenen la llengua i la cultura
i n’abusen fins deixar-lo extenuat.
Quan sols pregonen amb immensa cara-dura:
Constitución!…..  I fes bondat!
els pagesos, menestrals, patrons, obrers,
capellans, mestres, estudiants, botiguers
i tot el que avui encara sura,
fins i tot les monges de clausura,
aprenen de  les vaques de pastura
i envesteixen com un brau enfurismat.
Antoni Ylla-Català, Nadal 2012

Osona.com: Antoni Ylla–Català rep un premi internacional de la pell