Navegació

ni 17, desembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : Joan Margarit, la meva ELA i jo, poema , Rastrejar

Som mitja nit, no tinc són, al llit mig endormiscat he escoltat el Barça  AT. Madrid a Catalunya Ràdio, en cavat no he sigut capaç d’agafar el son, passaba de llarg, el meu cansat respir no sintonitzava amb el bufar de la CEPAP, no serà per falta de practica, l’uso del 2006, ella i jo som u, el que passa és que la ELA que pateixo m’ha robat entre altres coses, el plaer de respirar sense adonar-te’n, no soc capaç d’estar al llit cinc minuts sense tenir la mascareta endollada. ara però  amb be la són, penjo el post i faig escàpol cap el llit.

M’he entretingut a picar aquest poema d’en Margarit i buscar unes pintures acoloridess, amb colors vius de Moerman.

Josep 4.239 dies convivin amb una Esclerosis Lateral Amiotrófica.

Res no enalteix un vell

Ni aquesta violència amb què vull
tenir raó. Ni creure que la felicitat
té a veure, subtilment, amb la mentida.
Ni ser tant brut de cor com els de casa,
malgrat que a ells els va embrutar la guerra.
La meva pau deu ser una falsa pau.
Tampoc no adjurar de la luxúria
ni de la vanitat. Com potser que siguem
vanitosos, els vells? Aquesta és la derrota.
En un camp de batalla on s’ha fet fosc
em rodegen els morts i puc sentir
veus joves i llunyanes celebrant
el que per ells encara és la victorià.
 Joan Margarit

pintures de: Jean-Luc Moerman agafades del facebook