Entre el dolor i el no res, prefereixo el dolor . Somia i apunta més alt del que saps que podràs aconseguir. . Aquest és un país lliure. La gent té dret a enviar-me cartes, i jo tinc dret a no llegir-les. . La saviesa suprema és tenir somnis prou grans per no perdre’l de vista mentre el perseguim. .William Faulkner
Fa una tarda trista, gris i freda, de fet fa dos dies que no surto de casa, doncs m’agrada el sol! Per passejar amb la Cadira Elèctrica, de fet les cames, peus, mans i tot jo som floretes d’estiu, el meu tolit cos… no està per suportar els dies freds. Ja estic preocupat per dema el matí, si no plou, suportaré el fred, doncs tinc hora donada a la podòloga, amb convé, les meves ungles grosses dels meus cansats peus, tendeixen a fer-me mal i ara me’n fan, més l’esquerra que el dretà, ei! No tinc res a veure amb política, les dretes van ara ofenoses i les esquerres, erra que erra, no hi ha manera que entre tots facin un front comú. Ja ho em vist en las passades ereccions del 25N, els convergents aspiraven a majoria absoluta i res de res, les urnes els han posat on havien de ser, il·lusos, en les anteriors havien pujat el nombre d’escons, els catalans i les catalanes volíem fer fora el tripartit. Els votants som savis. Res a dir i molt a fer, ara feina per formar govern, els partits amb la retranca posada a veure-les venir, investidura si, govern no. Mentre els indicis de corrupció planejant per tot arreu, “si els fills de pusa volessin… mai més veuríem el Sol” permeteu-me obviar en la frase, aquesta paraula tan forta puta, de fet en el escrit e posat ereccions per comptes de eleccions. Son paraules espontànies que amb surten de dins amb ironia. De fet crec que es l’únic que ens queda. Recordo els meus anys actius de feina, haver secundat dures vagues per mig punt del conveni. Ara ens han despullat per dir-ho clar, ens prenen els drets adquirits o conquerits, els rebaixen el sou, els acomiaden de la feina, i, juguen amb la dignitat de només voler treballar, ja ens ho deien els castellans nou vinguts a Catalunya “el Trabajo es un bién escaso” i tenien raó, és quant ens falla tot se’n va a can pistracs. No vull tocar la banca, des de la meva modèstia, veig una colla de poca vergonyes en els seus dirigents. Pobres treballadors, sense feina i amb molt lastra per cobrir.
. Ja veieu lo que amb modèstia he volgut contar-vos, al fer-ho m’he descarregat, estic molt emprenyat i… a demés no puc passejar, el dia està com el país… gris, GRISssssssssss buff
. Avui fa 4.220 dies del diagnòstic de unaELA, és la que m’ha robat el plaer de caminar, entre altres coses. Des d’aquí vull agrair la bona feina de la Fundació Miquel Valls, si esteu em disposició de fer un donatiu cliqueu aquet ling
passegeu-vos-hi, llegiu la missió o tasca empresa, també veureu els meus blogs en el <<el teu espai>> estan allà penjats, per contar coses com les d’avui 28/11/2012 Josep Rof Rof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.