Navegació

tot és gris 28, novembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA , comentaris tancats

Entre el dolor i el no res, prefereixo el dolor
 .
 Somia i apunta més alt del que saps
 que podràs aconseguir.
 .
 Aquest és un país lliure.
 La gent té dret a enviar-me
 cartes, i jo tinc dret a no llegir-les.
 .
 La saviesa suprema és tenir somnis
 prou grans per no perdre’l de vista mentre
 el perseguim.
 .William Faulkner

Fa una tarda trista, gris i freda, de fet fa dos dies que no surto de casa, doncs m’agrada el sol! Per passejar amb la Cadira Elèctrica, de fet les cames, peus, mans i tot jo som floretes d’estiu, el meu tolit cos… no està per suportar els dies freds. Ja estic preocupat per dema el matí, si no plou, suportaré el fred, doncs tinc hora donada a la podòloga, amb convé, les meves ungles grosses dels meus cansats peus, tendeixen a fer-me mal i ara me’n fan, més l’esquerra que el dretà, ei! No tinc res a veure amb política, les dretes van ara ofenoses i les esquerres, erra que erra, no hi ha manera que entre tots facin un front comú. Ja ho em vist en las passades ereccions del 25N, els convergents aspiraven a majoria absoluta i res de res, les urnes els han posat on havien de ser, il·lusos, en les anteriors havien pujat el nombre d’escons, els catalans i les catalanes volíem fer fora el tripartit. Els votants som savis. Res a dir i molt a fer, ara feina per formar govern, els partits amb la retranca posada a veure-les venir, investidura si, govern no. Mentre els indicis de corrupció planejant per tot arreu, “si els fills de pusa volessin… mai més veuríem el Sol” permeteu-me obviar en la frase, aquesta paraula tan forta puta, de fet en el escrit e posat ereccions per comptes de eleccions. Son paraules espontànies que amb surten de dins amb ironia. De fet crec que es l’únic que ens queda. Recordo els meus anys actius de feina, haver secundat dures vagues per mig punt del conveni. Ara ens han despullat per dir-ho clar, ens prenen els drets adquirits o conquerits, els rebaixen el sou, els acomiaden de la feina, i, juguen amb la dignitat de només voler treballar, ja ens ho deien els castellans nou vinguts a Catalunya “el Trabajo es un bién escaso” i tenien raó, és quant ens falla tot se’n va a can pistracs. No vull tocar la banca, des de la meva modèstia, veig una colla de poca vergonyes en els seus dirigents. Pobres treballadors, sense feina i amb molt lastra per cobrir.

.
Ja veieu lo que amb modèstia he volgut contar-vos, al fer-ho m’he descarregat, estic molt emprenyat i… a demés no puc passejar, el dia està com el país… gris, GRISssssssssss buff

.
Avui fa 4.220 dies del diagnòstic de una ELA, és la que m’ha robat el plaer de caminar, entre altres coses. Des d’aquí vull agrair la bona feina de la Fundació Miquel Valls, si esteu em disposició de fer un donatiu cliqueu aquet ling

http://www.fundaciomiquelvalls.org/ca/

passegeu-vos-hi, llegiu la missió o tasca empresa, també veureu els meus blogs en el <<el teu espai>> estan allà penjats, per contar coses com les d’avui 28/11/2012 Josep Rof Rof

foto:17/03/2012 12:07

Han sofert retallades de moltes subvencions,

i, estan falti’s d’eurons

refrany 16, novembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancats

quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes

Cada dia un mot / 3040 / divendres, 16 de novembre del 2012

RodaMots

quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes

EXPLICACIÓ:

El diccionari defineix les cabretes (o bassetes) com els ‘núvols petits, rodons i blanquinosos que fan estol i que segons la gent assenyalen pluja’. Això explica aquest refrany (que té múltiples variants segons les contrades), ja que si aquesta mena de núvols anuncien pluja, al cap de poc la terra s’omple de tolls i bassals.
Un refrany semblant que també té moltes variants és Cel a borreguets, aigua a canterets, més comú al País Valencià.

ETIMOLOGIA DE PASTETES:

Diminutiu de pasta, del llatí tardà pasta, i aquest, del grecπαστά, ‘farina barrejada amb suc’, derivat de πάττω, ‘vessar, escampar’.

el nostra refranyer és intents  i savi


a mitja nit 11, novembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats

CON ÉL

Zarparé, al alba, del Puerto,
hacia Palos de Moguer,
sobre una barca sin remos.
De noche, solo, ¡a la mar!
y con el viento y contigo!
Con tu barba negra tú,
yo barbilampiño.

Rafael Alberti, 1924

***

Hi ha dies que sóc un dorm espelmes, són ara les 00:35, estem en plena nit, donant voltes sense dormir al llit, ennuvolat de pensaments, així que aixeco el meu pesat cos, m’abrigo, ajudat per el caminador, seixanta passos, curts, trèmuls, m’acosten a la nevera, prenc dos gelatines, les col · loco a la butxaca, altres vint passos m’acosten a l’estudi, mentre obre l’ordinador me les prenc, m’agraden les gelatines de gust de maduixa.

El primer que faig és llegir poesia, la tinc guardada en una carpeta, l’atzar em porta a Rafael Alberti, la primera que llegeixo és la que he posat encapçalant l’escrit. Llegir poesia em relaxa, lletra a lletra teclejant paraules em distreu, m’ajuden a evadir-me, a descarregar-me.

L’ELA que pateixo des de fa onze anys, em té fregit, encara mantinc el meu caminar, això sí arrossegant els peus, pateixo, doloroses rampes, les fleumes, un pesat respir, els meus ennuegaments en menjar o amb la simple saliva, ella i jo som un, l’ELA, la meva ELA sempre hi és, és com lladre, silenciosa, no descansa mai, sempre dona senyals al cos què està ficada dins, mala companya de viatge, mala parella de ball, mala peça té el meu cos, poc a poc , en el meu cas m’ha robant el necessari per viure dignament. Amb l’ELA no es viu. Sí, malament és viu-viu.

Penso en els elàticos que ens han deixat, als que pateixen, als cuidadors, familiars, amb els que he intercanviat paraules i un dia es va fer un silenci, terrorífic silenci … buff … maleïda, MALEÏDA. Us deixo ja està bé per avui.

Noto que en buidar lletra a lletra, pensament a pensament, el meu cap s’ha alleugerit, escolto el llit que em crida: Josep … jose … fills … jo … JO Ja Vaig …

Ara són les 3:29 quan penjo el post.

“el món per un forat” el veieu?

en castellà: enfoques

http://enfoquesadela.blogspot.com.es


tardor 3, novembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General, poema , comentaris tancats

Rosa Leveroni :   Claror de tardor

Aquest poema l’han interpretat: Marina Rossell

És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor:
ho veig en els teus ulls i que m’ofrenen la seva tremolor

i sé que neix cansat com d’arribada després de trèmuls ports,
però és que ho aprecio amb tots els somnis propon damunt els ponts.

És la claror daurada de la posta d’un dia de tardor
que veig en els teus ulls i que m’ofrenen la seva tremolor.

Es el somriure lleu, la veu sonora d’haver estimat ja tant,
que em prenen dolçament i se m’emporten sense saber on van.

Miquel Martí i Pol :   Ara és demà

Aquest poema l’han interpretat: Coses

Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Biel Majoral i Antoni Artigues :   Avui les fades i les bruixes s’estimen

Avui, sabeu?, les fades i les bruixes s’estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l’enllà, on les ombres s’afinen.

És que han begut de l’aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d’orella.
Han ofert al no-res foc de cera d’abella
i han aviat libèl•lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

Bruixa de dol

Fotos: Canon PowerShot G12 per jrrof