Navegació

el tomb de les batalles 8, octubre de 2012

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, ELA, foto jrrof , comentaris tancats

MIQUEL-LLUÍS MUNTANÉ

http://www.escriptors.cat/autors/muntaneml/pagina.php?id_sec=1442

El tomb de les batalles

(Pròleg)

Una botiga de mobles

“Talment el joc que ens ofereix

una gran botiga de mobles (…)

perfecte per mirar des del carrer

però impossible per habitar-hi”.

***

“Tot era camp”:

“i com costa, avui trobar un espai

Per construir-hi un somni”.

***

Estructura mesurada

“Vespres de juliol”

“aquells nens que testaven la màgia

dels dies sense escola (…)

aquells nens capaços de sentir

que els estius són llargs,

i la vida infinita,

aquí vetllem el pas d’uns altres nens

i els esperem que pugin del pare,

i el fan rentar les mans (…)”

***

“L’home s’atura al cap del passadís;

capbussa els ulls en la penombra densa

i es torna a veure infant (…)

L’home aturat el cap del passadís

reviu el moment màgic del contacte

del palmell de la mà amb l’interruptor (…)

I li corre un calfred , amb la basarda

que avui, sense terrenys inconeguts,

esvaït del seu món tot misteri,

cap làmpada o finestra no combat

una fosca darrera, que no minva.”

***

La construcció de la transferència

“Essencial”:

“i l’univers s’escola en el minúscul doll,

argentat i sublim, que raja de les pedres”.

“Tendresa”:

“Com la mata de grèvol

arrapada a la terra,

al llit de la canal;

com el raig d’aigua pura

que fa néixer el torrent

des de la balma fosca;

com la pedra d’argent

que el mira-la desvela

amb perill de la vida;

com el vol de l’alosa,

que desafia els cànons

de la geometria;

així neix la tendresa,

del replec més profund

de l’ànima dels homes.”

Vicenç Llorca

Can Targa, tardor de 2008


Apunt: Ahir vaig prendre prestat aquest llibre a la biblioteca, sols llegint el pròleg vaig tenir-ne prou per emportar-me’l, promet ser interessant i sucós, per:  amb la seva lectura, evadir-nos un xic de lo que ens està caient “crisis” II*II Josep

fotos:  duent a sobre una ELA,  reflex de la meva ombra i la cadira, passejant per els camins de la VIDA!

1er poema La pell deserta
TE
Tant ma fa si és veritat
que tens el do
de projectar imatges del futur
entre les fulles d’una tassa de te;
no n’obtindràs moneda ni regal.
Però et donaria el que no tinc
si posseïes  l’art de suprimir
imatges del passat:
una tassa, flairosa, de te
i una fulla de menta
sostinguda entre els llavis encesos,
reclamant la imminència del bes.

miratges 1, octubre de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos de Viquipèdia , comentaris tancats

“El miratge d’una vida feliç, sense maldecaps” rodamots
&
“Miratges al desert, en somnis, encara pedalejo amb bicicleta” jrrof 4.161 dies convivint amb una ELA
&
FELIÇ TARDOR 2012

Arribava als dissabtes amb els nervis desfets, esgotat, com un explorador que, després d’arrossegar-se pel desert, allarga un braç i toca la sorra humida de l’oasi. Cobrava, pagava i tot quedava igual: l’oasi només era un miratge i la set persistia. Però les il·lusions es defensaven amb aferrissament. «La setmana que ve serà diferent», es deia. «Ara ja li tens el peu al coll, ja falta poc». Pere Calders, L’ombra de l’atzavara (1964)


Mirem cap al miratge del Nord Enllà i ens diem: volem ser suecs, que són tan ben plantats i tenen la pell fina, i els nostres fills potser ens mirarien amb aquella barreja d’ironia i resignació que ja comença a ser habitual en els nens de ciutat.  Montserrat Roig, «Joguines bèl·liques», dins Diari d’uns anys (1975-1981) (Barcelona: Acontravent, 2011)