Navegació

I… 18, setembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto jrrof , comentaris tancats

I…

I es despullen els arbres,
 i se’n va el sol…
 i s’amaguen els dies rere la lluna
 per por a il·luminar un món que ningú vol veure
 i les estrelles s’apaguen
 lentament, molt lentament.
I l’aire s’acaba,
 i l’aire m’ofega.
I tot és massa dur per obrir els ulls
 i vull tancar-los i no mirar
 per no sentir tant de mal.

º·._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.·º

Un garriguenc ens ha deixat, una  llarga malaltia degenerativa se l’ha endut. Ja feia temps que en sabia d’ell i el passat agost el vaig conèixer, a casa, assegut a la seva butaca, endollat al respirador mecànic,  devant l’ordinador, jo diria que feliç! A pesar de no poder valer-se per ell mateix, estava acompanyat de la seva família, el fill li afinava l’ordinador, escrivia teclejant amb la ma dreta, valent-se del ratolí, les lletres de la pantalla, una a una, per fer les paraules,  es va alegrar de la nostre visita, se li notava a la cara, vàrem xerrar una estoneta, li vàrem donar una foto emmarcada, feta per mi, de la façana de casa seva recent-ment arranjada, amb una dedicatòria:


“Tot és mesura des d’aquest moment,
ell i jo units per una sola lletra”


De ell, amb quedo em la seva cara afable, somrient, resignat, allà on siguis garriguenc volgut! Una forta encaixada!!! Josep
++++
 La Garriga 16/09/2012

ELA: http://espanol.ninds.nih.gov/trastornos/esclerosis_lateral_amiotrofica.htm

oda a espanya! 11, setembre de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, Joan Maragall , comentaris tancats


ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill

que et parla en llengua – no castellana:

parlo en la llengua – que m’ha donat

la terra aspra:

en’ questa llengua – pocs t’han parlat;

en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries – i els teus records,

records i glòries – només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes – vida és la sang,

vida pels d’ara – i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies – a morts els fills,

te satisfeies – d’honres mortals,

i eren tes festes – els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens

dels fills que duies – a que morissin:

somrients marxaven – cap a l’atzar;

i tu cantaves – vora del mar

com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:

tot ho perderes, – no tens ningú.

Espanya, Espanya, – retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;

que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?

Has desaprès d’entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Juan Maragall 1898


M’han deixat sol a casa, tots són a la manifestació, la meva ELA no està per aquets esdeveniments tant masificats, mentre m’entretinc llegint poesia, aquesta ODA de Joan Maragall un segle després, l’<<Escolta, Espanya>> segueix vigent, però cada cop són els que només reclamen el vers final de la seva ODA <<Adéu, Espanya!>> un altre poeta ens va dir: << que tot està per fer i tot és possible!>>