El distret Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m’aixecava de terra.
Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me’n recordi. L’altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d’un terrat, una noia que s’havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s’anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d’un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.
Apunt: es la tarde, a defora fa vent, perxo no he sortit a fer un passeig, m’he distret tota la tarda llegint poesia, aquesta de Gabriel Ferrater l’he estriada i la penjo de post, acompanyada d’unes fotos meves de núvols. Josep
Canon EOS 400D DIGITAL foc 17/55 08/03/2012 14:40 i 16:30 per jrrof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.