Navegació

febrer 1, febrer de 2012

Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos jrrof, poema , Rastrejar

Comencem el febrer fa un dia trist, fred, gris, plujós, amenaçador de neu, de fet la fina pluja ja ho es de neu a les muntanyes no gaire llunyanes, a casa s’està be, la calefacció posada, el cafè amb llet calentó, estic amb la bufanda al coll al meu recó preferit, on passo moltes hores ‘l’estudi’ tinc la persiana amunt, veig la fina pluja caure, cada dia amb visita un ocell de colors, fa parada a una planta del jardí comunitari, podada a l’entrada de la tardor, cada dia l’espero, de segur avui no vindrà, ¿on farà estada amb aquest dia infernal? Ves a saber si els ocells tenen fred? Penso que si. La pluja no els espanta pas doncs plogui o no plogui fan l’esmorcar a la gespa.

Febrer aquest any de 29 dies en un no res ens l’haurem cruspit, els dies no passen VOLEN !! més ara que ja estem em temps de descompte, a l’abril els 69 màgic numero m’agrada, també el maig els 11 anys del diagnòstic de l’ELA, qui m’ho havia de dir aquell 10 de maig del 2001 que faria camí dels onze anys ballant amb la més lletja? De fet si que recordo textualment el dia del diagnòstic: què el pro mix de vida era de cinc anys, amb un o dos ja ens deixaven buff, hauria d’estar agraït, agraït no ho se, però que visc sense saber-me malalt moltes estones si, fins que la ELA fa una cargolada ep… compte Josep estic aquí, aquesta nit passada a pesar de tenir son, la mucositat seca m’ha fet la punyeta, pessigolles a les canonades, un mal respir, fins que s’ha encalmat, després de molts intents he aconseguit tossir, avui però a les set ja estava dempeus, al llit no hi estava pas bé, si hi han nits llargues aquesta d’avui ho ha set. L’ELA i jo som un pac, com la tortuga i la seva closca, com el cargol, anirem junts fins el final de la vida.

Mentres escrit això, m’adono que ara plou més, cau una fina pluja però mes seguida, ja convé la pluja, els camps ho agrairan, les glaçades faran mal doncs molt arbres estan despuntant amb flor.

Llegeixo poemes d’Antoni Clapés tot fen temps per l’arribada d’en Jordi el fisioterapeuta que m’exercita la respiració i/o estiraments el meu cansat cos.

IV

Lent desvetllar-se de la llum — amortida veu de campanes

il vento recando il suon dell’ora.

Silenci que funda la paraula — ressò d’aquest silenci.

La densitat del buit.

***

Robert Creeley

pensa ment

en l’ull que va ser raó

per no haver de plorar mai

i que tot ho veia

‘

pensa ment

què és ficció sinó experimentar

estratègies d’escriptura

paraules com fòssils vivents

‘

pensa ment

de quina manera algú pot

inventar-se un Büchenwald

a la casa veïna a la teva

‘

pensa ment

que la forma mai és més que

una extensió del contingut

Olson Zukovsky Black Mountain

‘

pensa ment

en la teva petita Leslie

la memòria afonant-se

sota tones i tones de terra

‘

sí

mai no t’ha de faltar companyia

pensa ment

***

XXX

entre l’instant i l’etern

la bellesa inesperada d’una volva de pols

suspesa

en una retxa de llum.

,

“Una, dues, tres, quatre, cinc el tendal s’escolen gotes,

amb distreuen els pensaments” jrrof

fotos: Canon PowerShot G12 01/02/2012 11:00  per jrrof

Mi comentario en castellano segun google