Navegació

no demano gran cosa 27, desembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General, miquel marti i pol , Rastrejar

El nostre arbre il·luminat per les festes nadalenques 2011

VINT-I-SET POEMES EN TRES TEMPS

Ai, quin pes tan feixuc als muscles

em fa sentir aquesta gent que treballa
només per assolir un futur sòlid i estable
i que envelleix, neguitejada i recelosa,
davant la persistent maldat dels homes.
Aquesta gent loquaç i adelerada
que, sense esforç aparent,
separa el bé del mal
i amb un índex feixuc i reptador
aplica càstigs i anatemes.
Aquesta gent tenaç, que fa negocis,
i que els defensa amb urc i, a poc a poc,
esdevé lletja i agressiva i trista.
Ai, quin pes tan feixuc,
quin mal gust a la boca.
*
No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…

***

UN DIA QUALSEVOL
Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund
perquè la mort m’arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l’alè
per afirmar una presència
d’estricte vegetal.
L’ossada que em sustenta
s’endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d’ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.
Miquel Martí i Pol

***

Just al tom d’un nou dia (dimats 27), era el llit i dormia, la radio engegada com sempre, en despertar-me he escoltat un recital de poemes, he fet orelles i enseguida m’he adonat que eren d’en Miquel Martí i Pol. He seguit escoltant, no podia deixar passar aquest moment, una vegada acabat el recital haig de buscar aquets poemes i sense pensar-m’ho gens ni mica, aquí amb teniu gaudint del moment, acompanyant en Miquel subscrivint les seves paraules, vivint-les ara plenes de mancances igual que ell.

.

Josep Rof i Rof convivint amb una ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica) just avui fa 3.880 dies