la lluna 30, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

En el meu passeig d’aquesta tarda he captat els colors de la tardor i m’ha saludat la lluna, està creixent.

Canon PowerShot G12 2011.11.30 a les 16, 18 hores per jrrof

ara miquel 28, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats

ARA, MIQUEL
Ara, Miquel,
torna a ser el temps
del fil gruixut i les paraules dures.
Escasseja el diner
i ja és sabut que els poderosos
!planye’ls, Miquel!!
només poden permetre’s
certes efusions sentimentals
amb la butxaca plena.
A coll!i!be dels pobres
alternen xurriaca i caramel
segons el vent que bufa,
però no descavalquen mai.
Miquel, recorda!ho:
únicament pegant sacsades
tots plegats
ens traurem de sobre.
Les canyes
només es tornen llances
si hom les empunya amb esperit de lluita.
Miquel, aquest llevant
fa molt de temps que dura,
i el terra és xop
i se’ns podreix la sola
de les sabates.
¿ No trobes que ja es hora
de treure els peus del fang
i espolsar!se el clatell
i fer bugada?.
Miquel Martí i Pol
.
En Miquel Martí i Pol en aquest poema, ens conte molt amablement la situació d’un país, el nostre.
Ara però encara està molt més enredat, doncs “no hi ha un pam de net per enlloc” miris per on miris, trobes corrupció, supèrbia i enganys ¿Quin País Deixarem els Nostres Fills i Néts? Fa basarda pensar-ho.
Els que vàrem néixer acabada la guerra “no teníem res i res ens mancava” ara “hi ha de tot, tenim de tot i encara ens falta” tal com pinta la cosa haurem d’aprendra deixar llastre i aprendre a viure amb poca cosa, son anys magres, ens cal afrontar-los, això si amb poca cosa. Ho volia dir. El que no se si ho he aconseguit. Ànims i resignacions per tothom.

papiona 26, novembre de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, General , comentaris tancats

Volkswagen Transporter Camper t3 del 1989

De nom PapiOna, és un vehicle molt estimat per tota la família fills i com no els vuit néts, està en perfecta estat de funcionament a pesar dels anys que te, funciona com un rellotge Suïs, ara es posa contenta sols ensumar la clau, doncs surt poc i quant ho fa ho fa amb orgull i sempre saluda a altres furgonetes com ella deixa anar un parell de ràfegues joiosa a passar dels vint-i-dos anys que te, encara se sent jovenívola i nosaltres hi anem contents i com no, no pensem amb les mancances, jo ja no la puc conduir, per pujar-hi necessito un tamboret, això si accepta cofoia pujar la cadira electrònica per medi d’unes rampes, ara amb nostàlgia penso que hauríem de fer-hi petites excursions com per exemple anar fins al port de Mataró o fer un arròs al port d’Arenys, ho proposaré a la família i tornaré assentir el plaer del seu rom… rom… i la salutació d’altres furgonetes, jo sols pensar-hi que podrem un dia sortir ja estic feliç, us ho volia dir i així ho he fet.

Josep Rof Rof 3.850 dies del diagnòstic de una ELA, ella m’ha pres el plaer de conduir-la, però no les il·lusions de ser passejat amb la vella PapiOna