gats 28, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats
Salto i volo
No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l’eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d’un barri antic.
M’estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d’amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s’acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m’enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d’un pinso que fa morir.
no ploro perquè me’n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l’eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d’un barri antic.
M’estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d’amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s’acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m’enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d’un pinso que fa morir.
(Joan Josep Roca Labèrnia)
fotos:
Canon PowerShot G12 25/09/2011 12:04 per jrrof
Anna Aguilar-Amat Castillo 4, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
Puzzle-3
Hi havia dues mil peces,
i aquest cop les hi vam posar
totes.
¿Què fas les properes
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora
APUNT:
Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)
n’he estriat uns quants per publicar-los al post,
gracies Anna Aguilar-Amat Castillo per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.
Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof
Llanars agost 2011
dues dècades?
Tal cop no imaginaves
que foren tantes coses
les que feia, que hi havia
tants dies dins d’un any
i que tots empenyien i
empenyien.
Hem acabat el trencaclosques
i ara hem vist
com es dibuixa el buit
car l’espai existeix
primer, abans que la peça.
Dos mil dies són més
que la reina d’Escòcia
i la sort de cap torre
i que no et sóc
esposa.
I ara pastem la cola
amb la pols dels afanys i
alguna llàgrima, omplim
els intersticis i soldem
els elements germans,
(tot respectant la seva
idiosincràsia)
en tot ple de lògica i cofoi
car la tristesa.
si tres mil peces poden també ser una,
vints anys poden ser un dia
i l’amor potser odi
i l’odi present és acabat
en acabar de dir ‘present’.
La infinitesimalitat del bo i
el mal; que jo vaig fer un llistat
del que volia i amb va faltar posar
que no m’hostiessis.
Anna Aguilar-Amat Castillo
Càrrega de color Meteora
antoni clapés 3, setembre de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
VIII
La llum el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d’emplenar.
XII
Platges esteses – xopa arena – ressòl – fosc aleteig del corb marí – gavarres lentes
cel i mar confosos
límits – sense llum – sense dubte.
Instants de goig – enigmàtic silenci
silenci de silencis.
L’absent.
XXIII
Enllà dels vidres
sacseig invisible de l’acàcia
branques perfent una cal·ligrafia sense traç
escandeix de versos d’un sonet aeri.
– diries.
Tagrera
La llum esbiaixada (re)produeix miratges antics – visions d’un altre món
traços de caravanes que es perden en l’ocàs
sense itinerari
sense empremtes
sense rastre.
El no res s’emmiralla en la llum de l’arenal.
Les ombres es fonen amb l’ombra del callat – el gran buit.
XXIII
Paraules allí on hi havia afanys – llum malalta.
Alè afeblit que t’habita – essència interior.
Enclusa.
Dolor – infinit – etern abisme.
XXVII
El biaix dels darrers raigs de sol encén pins – detalla carenes
Gossos borden enllà enllà.
Més tard – nits serrada
brillen estels
i l’infinit no-res.
XXXIV
veure escolar-se la darrera llum del dia – rere la finestra
pensar la plenitud del no-res
la fragilitat de la paraula
la desraó
núvols opacs fugint enllà
densos pensaments que un alè estrany sembla voler empènyer.
L’exili de l’escriptura – la ferida
supurant del record.
Sense paraules – sense.
Antoni Clapés
La llum i el no-res Meteora
APUNT:
Llibre de poemes llegit en la meva estada de vacances a Llanars (Vall Camprodon Pirineu Català Girona)
n’he estriat uns quants per publicar-los al post,
gracies Antoni per fer-me passar una estona agradable llegint-ho a l’ombra d’un vell arbre.
Fotos de l’entorn Canon PowerShot G12 per jrrof
Llanars agost 2011
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.