bestiari de pere quart 27, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
Pere Quart
–Cérvol Com un arbre rabent, arrelats dins el vent…
–Guineu ¿Què en faria –pregunteu- de la pell de la cortesana? Abrics per la germana guieu.
-Zebra Pel desert corre la brama que no et saps treure el pijama…
-Cavall Un paràsit de l’euga més dolça el blanquíssim caràcter malmet. S’encabrita: irritada s’espolsa mosca d’ase que branda fuet.
-Camell i dromedari ¿És el dromedari o el camell, senyors? ¿Quin, de l’un o l’altre, té un gep o en té dos?
-Vaca suïssa Que jo mateixa, si no fos tant llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo soc la vaca de la mala llet!
-Ós blanc Batia el sol damunt el gel. Aquell ós blanc era un ós negre.
-Tigre captiu ¿Les fuetades t’han ratllat la pell, o potser l’ombra de la reixa?
–Pantera Com de qui petja l’ adobada pell de fera, esmorteïda és la petjada de la pantera.
–Girafa Tens el cap petit perquè la distància te l’ha empetitit.
-Hipopòtam Perquè dins l’aigua del riu s’ha emmirallat l’hipopòtam, alça el cap, fa una ganyota amb la gran boca oberta i riu.
-Rata-pinyada Esparracada, negra i nocturna rata-pinyada.
-Colomí L’home voldria tenyir les seves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No et paris blanc colomí.
-Papagai Com a l’ombra de seny que mostren qualques dames, gran mèrit atorguem als tres mots que declames.
-Garsa Com qui es defensa d’un perill, xiscle i defuig el caçador que no pensa esmerçar-hi ni un cartutx.
-Lloca Sóc lloca. El fat ho volgué. Passejo vexada vint fills de mal ou, que piulen i folguen amb càndid renou.
-Pingüí Amant de la mullena, amb gregarisme rar, com nosaltres emplena les ribes de la mar.
-Tortuga El guerrer caigut dessota l’escut emparant-se, es fuga. Cautelosament s’arrossega, lent com una tortuga.
-Capgrossos Emprenen al darrer curs dels estudis de granota. Ja va per la quarta posta i es fonen les cues llurs.
-Granotes Nedar de granotes al meu bassiol promou les riotes d’infants en redol.
-Bacallà La tempesta esqueixa un banc de bacallà.
–Ama L’arna, que sempre visqué a l‘armari del poeta que amb els jurats no tingué mai una amistat estreta, s’ha mort d’un tip de jaqué.
-Musclo Anà perdent la salut de tant beure a doble queix. Fou enterrat en taüt amb el fons d’un arròs amb peix.
-Ostra Gargall de sirenal (Àdhuc tapadora té per higiene cada escopidora.)
-Conill Conill, per què temps? La pineda esta tranqui-la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil-la.
Llanars dissabte, 25 / juny / 2011 20:42
(diari ara.cat a cada pàgina portava avui un poema de:
Pere Quart En els 25 anys de la mort del poeta reproduïm 25 poemes del seu “Bestiari” amb els dibuixos originals de Xavier Nogués
Aquest dissabte, l’ARA commemora el 25 aniversari de la mort de Pere Quart
pere quart 14, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats
http://www.youtube.com/watch?v=BP9yhXoBwnM Recitades video
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc Corrandes d’exili de Lluís Llach interpretat per immigrasons
Corrandes d’exili Pere Quart
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re…
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
*
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
*
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
*
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
*
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’anyorança
ans d’enyorança viuré.
*
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallès no hi ha res».
*
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
*
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
—Roissy-en-Brie, abril de 1939
Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)
Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)
La Troba Kung-fú 9, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof , comentaris tancats
Flor de primavera
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós,
Canta la flor i ensenya el seu tresor.
Qui el pren sempre és presa del record
Guany i condemna del curiós.
Ha esclatat el gessamí a cada cantonada
i ha fet forats en les fosses tan enterrades.
La memòria del perfum és tan eterna,
que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra.
Flor de primavera,
La més bella de tot l’any
Quan l’estiu arriba
Dolor i plany.
Breu és l’olor de la pluja que esquitxa el terra,
curtes són les cançons de la infantesa,
breus els mil contes que jo recordo,
curtes i per sempre les dites que porto.
Agafaré al vol el fil que pel jardí navega,
i l’estiraré amb la canya des de coberta.
Sóc pescador de muguet, iris i deliris,
una cançó, un tot, una flor quan t’ho miris…
La Troba Kung-fú Endevant garriguencs…
La Troba Kung-Fú – Flor de primavera
http://www.youtube.com/watch?v=u56MLdqOlOs&feature=related
riure per les butxaques 1, juny de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri , comentaris tancats
És el nostre tarannà, tranquil i quasi desinteressat. Ens avesam als grumers, a la invasió, a l’espoli fiscal, a la família reial estiuejant i que se’ns apallissi per parlar la nostra llengua. Amb aquest currículum no ha de sorprendre ningú que la reconciliació Zapatero-Rajoy ens faci una mica de rialles, només una mica, perquè som massa discrets per riure per ses butxaques.
• Kika Rodríguez, «Entre grumers» (Diari de Balears, 26 de juliol del 2008)Una amiga meva que viu a Campanet explicava, s’altre dia de pagès (que és així com anomenem a Mallorca un dia passat que tant pot ser ahir com fa dos mesos), que quan li varen donar el cotxe nou va decidir anar a Palma, però que quan va passar per Inca es va embullar amb les rotondes i no sabia com sortir-ne. I com que la meva amiga és molt graciosa, tots vàrem riure per les butxaques.
• Maria Antònia Oliver, «L’Illa de les rotondes» (VilaWeb, 23 d’octubre del 2006)grumers = Medusa – Viquipèdia
APUNT: SEGUEIXO RODAMOTS des de fa molt de temps i us vull dir que es la mar de divertit, us hi convido a rebre’l puntualment per divertir-vos i aprendre paraules i significats no sabuts u oblidats. Josep http://rodamots.com
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.