A tot posem un nom per oblidar les coses que pretenen definir. Em miro els dits l’un rere l’altre, detingudament, i em vénen al record, uns objectes semblants (que ja no són) i en torno a oblidar el nom i, adolorit, espero no sé quina metamorfosi…Espero. Feliu Formosa
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.