Bertolt Brecht 10, març de 2011
Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , Rastrejar
Als nascuts després:
I
Certament, visc en uns temps molt foscos!
La paraula innocent és insensata. Un front net
Demostra insensibilitat. Aquell que riu
No ha sabut encara
La terrible notícia.
Quina mena de temps, en els quals
Parlar d´arbres és gairebé un crim
Perquè implica silenci sobre tants delictes!
Aquell que camina tranquil pel carrer
Potser és inaccessible als seus amics.
Que es troben en dificultats.
És cert: la vida encara me la guanyo.
Però creieu-me: és només per atzar. Res
Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.
Casualment me n´he sortit (però si la sort em deixa estic
Perdut).
Em diuen: menja i beu! Alegra´t de tenir-ne!
Però ¿com puc menjar i beure
Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i
El meu vas d´aigua manca al qui té set?
I en canvi menjo i bec.
També em plauria de ser savi,
Els llibres antics diuen allò que és savi:
O apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs
Passar-lo sense por.
Defugir així mateix la violència
Pagar amb bé el mal que ens fan
No satisfer el desig, sinó oblidar
Es considera obrar amb saviesa.
Però jo no puc fer res de tot això:
Certament, visc en uns temps molt foscos!
.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.