Navegació

cavalls 28, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, General , comentaris tancats

Poema Uns Cavalls de Jorge Guillen

Pelats, tristament naturals,

en immobilitat de llargues crins

desgarbada, submisos a confins

abalançat pels herbassars,

uns cavalls hi ha. No donen senyals

d’admiració, però van creixent afins

a l’herba. Ni brides ni tràfecs.

S’atenen a la seva pau: són vegetals.

Tanta acció d’un destí acaba en ànima.

Vetllen somiant ombres les nines,

i assisteixen, contribueixen a la calma

del cel-si a tot ésser propers,

al quadrúpede ocults-les tranquil

orelles. Aquí estan: ja sobrehumans.

***

CANÇÓ DELS TRAGINERS

Ara en ve l’hivern
sempre en plou i neva,
pobres traginers
que van de carrera;
pobres traginers
que van de carrera.

Matxos que meneu
gasten gran fatxenda,
porten davantal,
manteta i coberta;
porten davantal,
manteta i coberta.

***

La lluna sap els camins
però cau de les passeres.
Aigua de neu! -fa el cavall-
Aigua de neu
i no és freda!

Melcior Font

Fotos: Canon EOS 400D 27/03/2011 per jrrof (lloc Els Tres Tombs a la Garriga) “ordre de marxa” “la complicitat del jove i el cavall”

marina antúnez 24, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, fotos jrrof, poema , comentaris tancats


Trenco els ossos

d’aquest esquelet cansat

per reviure plàsticament com una fulla

sense rumb i sense pes,

i res ja no m’impedeix seguir-te

mentre el vent se m’endú

pel camí dels somnis.

Marina Antúnez

Fotos: Canon PowerShot G12 06/03/2011 12:50 per jrrof

somnio en colors 21, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : ELA, General , comentaris tancats

somnio en colors 😉

malgrat lo bonic del somni!

sempre hi han puntes trencades! jrrof

Les puntes trencades: son les pors…els entrebancs… les malalties… les mancances…sempre s’hi barrejant per el vell mix…vols córrer i no pots…vols fer quelcom hi has de demanar ajuda…voldries viatjar i sempre trobes impediments…qualsevol entrebanc o sot la cadira no avenca, somniant encara fas volar la imaginació del que ja no pots fer i no podràs fer mai més.

“Miratges al desert, en somnis encara pedalejo amb bicicleta” jrrof

“si els somnis fossin llapis de colors sempre hi haurien puntes trencades” jrrof

“Ara amics meus “som mers farcells (…) arrossegats per els rius de la vida viscuda ” jrrof

(Somnio tot fent camí cap els deu anys del el diagnòstic de convivència amb una ELA esclerosis lateral amiotròfica) Josep Rof Rof

l’home dibuixat 19, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

L’home dibuixat

Amb un tros de carbó

i un tros de cuiro vell

dibuixa’m un senyor

sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,

un trajo de nylon,

uns guants de pell de gat

i una etiqueta al front

que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té carn ni cos.

D’homes dibuixats com jo,

si mireu en veureu molts

Per acabar de fer

la teva obra d’art

repassa-li ben bé

el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell

dibuixa-li dents d’or

i al l’esquena un cartell

que digui: No estic mort.

I jo sóc

Jo sóc l’home dibuixat,

el que està fet de paper.

D’homes dibuixats com jo,

cada dia en neixen més.

Després per celebrar

el part sense dolor

ensenya-li a cantar

una cançó d’amor.

I amb aigua mineral

dóna-li un bany al cap,

un nom original

i per bandera un drap

que digui:

Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té cos ni carn,

d’homes dibuixats com jo,

se n’aprofiten els grans.

Jaume Sisa

Josep, Josepa i tots els seus derivats FELICITATS!!!

un illòman 16, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : general, poema , comentaris tancats

PONÇ PONS Dillatari

Un illòman, és un illòman.

En Josep l’ha acabat de llegir el 26 d’octubre 2005 a les 16:36 H.

M’ha agradat molt aquest menorquí que estima sa terra fins a l’extenuació,

és un pres d’ella i amb ella.

En sortir-ne un ratet de la seva estimada Menorca l’enyor ja l’envaïes.

Un illòman.

Un illòman en la seva illa rodejant-se del que l’envolta  i de qui estima.

Envaït: per un sol espetegant,

i de, la calidesa del Dillatari

a fora del pati entresuat,

l’acabo de llegir ara. De fons…

sento els tres néts a la cuina,

estan berenant o rondinant,

Ses mares i l’avia no parant de garlar.

Dolços moments! Màgics moments!

Sol calent de tardor!

La calidesa del Dillatari!

El xiu, xiu familiar!

Tardes inoblidables!

Que per molts anys i panys…

dimecres, 26 / octubre / 2005

17:53:37                           JRR

PONÇ PONS Dillatari

No he volgut ser res més que un literari.

He escrit illenc, per pura vocació. A tothom: gràcies!

La rosa es mor _¿metàfora poètica_ dins un vas d’aigua.

La vida sols _recorda que ets mortal_ es viu vivint-la.

Encara que mai no em llegeixi ningú, també escriuria.

Vici secret, passió mortal, estic fet de paraules.

Un illòman, és un illòman.

Ara l’estic rellegint trobant en la memòria el sabor experimentat en la primera lectura us ho volia fer saber. Josep Rof Rof

Dillatari
Ponç Pons, Dillatari | Pere Calonge • Ex-Libris
Tinta xinesa: Dillatari. Ponç Pons. Quaderns Crema. 2005.

vies de tren… 14, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

“VIES DE TREN”

Sempre condemnades anar juntes…

Qui sap si s’estimen!

Paral·leles transportadores de Somnis!

D’un lloc a l’altre! Qui sap a on?

L’on no importa…

Mentre viatgin els somnis!

dilluns, 14 / març / 2011  jrrof

Fotos: Canon PowerShot G12 06/03/2011 per jrrof (lloc linea Barcelona Puigcerdà un pas a nivell al sud de La Garriga)


Bertolt Brecht 10, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Als nascuts després:

I

Certament, visc en uns temps molt foscos!

La paraula innocent és insensata. Un front net

Demostra insensibilitat. Aquell que riu

No ha sabut encara

La terrible notícia.

Quina mena de temps, en els quals

Parlar d´arbres és gairebé un crim

Perquè implica silenci sobre tants delictes!

Aquell que camina tranquil pel carrer

Potser és inaccessible als seus amics.

Que es troben en dificultats.

És cert: la vida encara me la guanyo.

Però creieu-me: és només per atzar. Res

Del que faig no em dóna dret a menjar fins a atipar-me.

Casualment me n´he sortit (però si la sort em deixa estic

Perdut).

Em diuen: menja i beu!  Alegra´t de tenir-ne!

Però ¿com puc menjar i beure

Si tot allò que menjo ho prenc al qui passa fam i

El meu vas d´aigua manca al qui té set?

I en canvi menjo i bec.

També em plauria de ser savi,

Els llibres antics diuen allò que és savi:

O apartar-se de les lluites del món, i el temps escàs

Passar-lo sense por.

Defugir així mateix la violència

Pagar amb bé el mal que ens fan

No satisfer el desig, sinó oblidar

Es considera obrar amb saviesa.

Però jo no puc fer res de tot això:

Certament, visc en uns temps molt foscos!

.

Bertolt Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 – Berlín,14 d’agost de 1956) (Trad. Feliu Formosa)

.

Bertolt Brecht un autor que acabo de descobrir i em sorprèn el que ens diu en un altre temps llunyans…completament vàlid per avui… en un món tan esvalotat que vivim… Josep Rof Rof

Vuit de març 8, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, poema , comentaris tancats

Vuit de març


Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.


Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l’estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina

el sabó i el blauet,

els pots i les cassoles

el fregall i els bolquers.


Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

el blauet i el sabó

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l’or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.


El fum dibuixarà

l’inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l’aire

de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre

de l’alliberament.


(Maria Mercè Marçal)

M’agradaria que cada dia fos feliç, amb alguna coseta que el fes diferent, nou, emocionant… que hi hagués un motiu engrescador per llevar-se cada matí i una realitat prou plàcida per arribar al vespre satisfeta …  i que ho seguim compartint!

T’ho desitjo per cada dia!!!!

Per demà també… i de manera molt especial!



8 de març, dia de la dona. Reivindiquem-lo! Juntes!

fem-nos respectar!

Maria-Mercè Marçal 7, març de 2011

Publicat per Josep Rof en : fotos jrrof, poema , comentaris tancats

Foto: escalons d’antics cairons aprofitats a  l’era de Can Vilanova a la Garriga Canon EOS 400D 09/11/2010 12:25 per jrrof

Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Maria–Mercè Marçal

Aquets senzill i bonic poema m’ha transportat el nen que un dia vaig ser, vivíem a pagès recordo a la mare agenollada fregant els cairons del terra de casa, salfumant diluït amb aigua i raspall rodo d’espart per refregar-los, quedaven nous, això ho feia per la festa major i festes senyalades. Josep Rof Rof