Navegació

tot passa 24, febrer de 2011

Publicat per Josep Rof en : coses d'altri, foto, poema , Rastrejar

Del llibre: Les lentes il•lusions:

Parmi les êtres humains, on ne reconnaît pleinement l’existence que de ceux qu’on aime.

(Simone Weil)

Tota passió hipnòtica passa

conversa casual entre desconeguts que passen

crits de nàufrags passavolants per l’autopista

m’agrada veure passar el mar

des de la finestreta estant penses

boies i flotadors passen ones

i tot passant penses que estrany

sempre acabo plorant per una cosa o altra

penses no passa res

per dur que sigui de passar

les coses passen

passen de pressa als anys

i allò ni clar ni fosc que anomenem la vida

mai no hauries imaginat

que la pèrdua irreparable també passa

buides i esperes que passi alguna cosa

que ompli i es quedi

però res no es queda i tot cansa

per això sempre acabes esperant

que passi alguna cosa

mentre preguntes per què el cor demana tant

el buit tens de l’espera

un buit folrat de capes de cendra

de capes de vidre de capes de paper

guardar de què serveix guardar preguntes

esperes com si no hagués passat res

i tot hagués de passar encara

t’agraden els inicis no els finals

treus la cadira i seus

passen ramats de paraules per la carena

pel tall de la ganiveta

seguint el curs errant i laberíntic

i mentre passen els dies perdurables penses

és estrany que el cor pugui anhelar

l’afecte d’ombres fugaces que passen.

Tot passa…fins i tot els núvols del cel passan , avui ple de xarrapetes, o passen remats de paraules per la carena: Canon PowerShot G9 12/08/2010  12:43  per jrrof