tu… 28, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : General, poema , comentaris tancatstu…
A voltes
ets
aquest espai en blanc
i jo
no sé
acolorir-te.
10 pensaments 22, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : Art, ELA, General , comentaris tancats
10 PENSAMENTS
<> Estic cansat: “re dura més d’un instant”
<> Estic cansat: “Les campanades a mort són inevitables”
<> Estic cansat: “vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”.
<> Estic cansat: “sols trobo consol de panxa al cel sense pensar”
<> Estic cansat: ”un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida”.
<> Estic cansat: “vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”
<> Estic cansat: “l’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments”
<> Estic cansat: “me estiro, acluco els ulls, al obri’ls un ocell s’afarta d’olives a la gespa”
<> Estic cansat: “Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix”
<> Estic cansat: “fa nou anys que ballo em la més lletja” (una esclerosis lateral amiotròfica)
<> “realitats”
<> sovint em pregunten com et trobes? VS aquí? Nià un munt que ens han deixat…
<> ara en serio “estic en el millor, d’un pitjor possible”
<> avui dia de St.Demetri compleixo els 3.513 dies d’elàtic “ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof Rof
.
FOTO: Quadre de Jaime Moroldo Lira
http://www.artworkproject.com/profile/JaimeMoroldoLira
un elàtic ens ha deixat 10, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancatsUn alàtic en ha deixat, era un home fort, l’ELA se l’ha cruspit en un tres i no res, em intercanviat mails, estava il·lusionat per l’estrena de la cadira electrònica, content me la va presentar, era Banyolí, feia passejos per el llac, ara el llac plora la seva absència. Jo el recordo vital, entusiasta, animós, gaudia plenament de la vida, era d’aquells que deixant rastre d’amistat per on passant. Casum CASUM l’olla, tenim que ballar amb la més lletja?? Doncs que cony BALLEM buff… fins què la balladora ELA vulgui…
El meu senti-me’n està amb ell i tots els seus amics i familiars… Llop Estepari allà on siguis una abraçada, no una MIL ABRAÇADES!!! Josep
Si voleu conèixer en vida, passegeu-vos per el seu blog: http://tocatdela.blogspot.com/
Aquet poema a ell l’agradava…
.
Calla tot // Ploren les nits com les meves paraules // i plora el silenci de tanta buidor, // ploren els ulls de la meva ceguesa, // de tanta tristesa, de tant de dolor. // Crida la pluja com tots els meus mots // i crida la pena, i crida tan fort… // com criden els somnis de tanta foscor // en aquesta tempesta que s’ho està emportant tot. // Calla la sort, calla com jo // i callen l’alegria, la tendresa i l’amor. // Calla, tot calla… com sempre he fet jo! // i llavors és quan sento el meu crit i el meu plor..
no m’agrada 6, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, foto, General , comentaris tancats
No m’agrada…
No m’agrada el soroll aliè………
No m’agrada que m’enganyin……
No m’agrada passar calor al llit…..
No m’agrada que amb menteixin…..
No m’agrada llegir llibres gruixuts…..
No m’agrada fer faltes d’ortografia……
No m’agrada descobrir un engany………
No m’agrada no descobrir un engany……
No m’agrada tenir son i no poder dormir…
No m’agrada que no em tornin el bon dia…..
No m’agrada el pijama, el silenci i la foscor al llit..
No m’agrada-ria viure sofrint em temps descompte.
.
No m’agrada que no m’escoltin i acabin contant-me el seu constipat..
No m’agrada anar de copilot escoltant música que no m’agrada….
No m’agrada que em planyin, per el fet de anar amb cadira…..
No m’agrada que preguntin com em trobo? I no m’escoltin…
No m’agrada que no em deixin espai a una conversa……
No m’agrada que m’agafi la pluja sense paraigües……
No m’agrada haver-me d’aïllar de les meves pors….
No m’agrada tenir vergonya de trucar al metge….
No m’agrada discutir, doncs perdo les forces….
No m’agrada passar fred tot i estar abrigat…
No m’agrada preguntar i no tenir resposta..
No m’agrada escoltar la música del veí…..
No m’agrada matar les flors, ni res…….
No m’agrada el silenci a la foscor…..
No m’agrada el cafè iguali’t…….
No m’agrada no saber d’ells……..
No m’agrada tenir-los lluny…..
I més, però em pararé aquí. Ara continua tu…
Josep Rof Rof 3.497 dies convivint amb una ELA esclerosis lateral amiotròficafrases 2, desembre de 2010
Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos , comentaris tancats
La meva ombra refractada e integrada al mobiliari urbá
<> Ei! Marxo de vacances a un indret llunyà a vera si amb trobo amb mi mateix… Josep Rof
<> Lladre: L’embat de riu xoca contra les roques i estrella els peus pensaments… Josep Rof
<> Les campanades a mort són inevitables… Josep Rof
<> I continua el riu esclatant contra la pedra i en ell els meus pensaments… Josep Rof
<> Re dura més d’un instant… Josep Rof
<> Estic cansat i sols trobo consol de panxa al cel sense pensar… Josep Rof
<> Estic cansat “Vull deixar-me anar nu per les estacions més fredes del hivern”… Josep Rof
<> Estic cansat “Vull pujar al últim raid, un viatge sense retorn”… Josep Rof
<> Estic cansat “me estiro, m’endormisqueu… de sobte veig la primavera que treu el nas rere el arbre” . Josep Rof
<> Estic cansat “un cos feble o afeblit sense esperança, és un mort en vida” Josep Rof
<> Estic cansat “fa nou anys que ballo em la més lletja una ELA esclerosis lateral amiotròfica” Josep Rof
<> Sinceritat: sovint em pregunten ¿Com et trobes? VS aquí? Nia’n un munt que ens han deixat…ara en serio “estic en el millor d’un pitjor possible” avui que compleixo els 3.493 dies elàtic Josep Rof
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.