Navegació

Jaume Pont 27, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

Dir

Dic mar

i dic desert.

Dic tinta

i veig la mort.

Dic silenci

i tot em parla.

***

El doll de la teva boca

S’agemolia

la verdor

d’aquell arbre

resplendent

cap al groc

s’agemolia

gronxolant-se

sota la pluja

infinita.

Foto: entre els arbres Llanars 23/10/2010 Canon PowerShot G9 per jrrof


Joan Margarit 20, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats

UN NOI

M’agrada, mentre assaja, d’escoltar-lo.

Això ho has encertat, penso. I el veig

tímid, preocupat pels seus compassos,

fent-se fort amb la música. No-res

més entranyable i perillós que el saxo

entre les joves mans.

Però la música l’empararà.

Ha deixat de tocar,

i després d’una estona de silenci

el sento iniciar una melodia

càlida i lenta com un vell amor.

El saxo és l’armadura

brunyida pel seu so.

Ni les fredes cuirasses, ni els hermètics

cims lluents, ni els pesants escuts de bronze

que en la Ilíada duien els herois,

mai no podrien protegir-lo tant.

.

el meu net assaja el XaXo i també m’agrada escoltar-lo

http://www.youtube.com/watch?v=2gxno1OT-as
Smooth Jazz – Sensual saxo and relaxing piano music
http://www.youtube.com/watch?v=dAuHAdsMZnQ&feature=related
Kenny G – The Shadow of your Smile
http://www.youtube.com/watch?v=-MOa-f6l3qo&a=GxdCwVVULXdx5-wLaftUc5VnsAH4-6m8&list=ML&playnext=1&ytsession=IjuLURRHEyOtMZ1Kdw2_rhAej7TUFOLWDeF1
Kenny G Sade

potser 16, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, General , comentaris tancats

Ni que ho diguis l’altre dia pensava que m’hauria d’aprimar!

Potser fer mes deport del que faig…impossible dels impossibles!

Potser hauria sols menjar pomes i encara poquetes!

Potser seguir una dieta estricta!

Potser berenar ara no ho faig!

Potser sols amanides en poc oli!

Potser sols viure d’aires dels cels!

Potser sols menjar núvols!

Potser somniar que m’aprimo!

Potser hauria de veure vi, ara no en bec!

Potser tornar a néixer en una casa de prims!

Potser ja ho he trobat dons si tornaré a néixer en una casa de prims!

Potser abans m’hauré de morir! Quin ÿuÿu!

Potser deixar-ho tal com soc i que la vida faci el que hagi de fer en mi!

Potser ¡Botifarres…………………………………………….llargues fins aquí.

Potser S’ha finit!

Potser !Que tingueu un bon dia aquet i tots els restants Si Potser esta clar!

en josep rof rof a la Nova Plaça de l’Om de Llanars, data 02/09/2010,  hora 12:43

cova 14, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

Amagat

a la meva cadira de rodes

i les hores, esperaré,

pacientment,

qualsevol moviment,

a la misteriosa cova,

marxaré sense

poder desvetllar qui l’habita.

jrrof

Canon PowerShot G9 22/09/2010  10:53 per jrrof

Canon PowerShot G9 22/09/2010  10:53 per jrrof

que importa 6, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : foto, poema , comentaris tancats

Que importa

Que importa si ets músic

poeta, pintor o fabricant de cintes.

que importa  si  ets  ric  o  pobre,

si ets casat, o solter, o tens fills,

si ets home,  dona, noi  o noia

que importa,

si res dels altres t´ importa

dels seus sofriments,

de les seves angoixes  o

de les seves esperances mortes

tu, quan més necessitaràs  d’algú,

ell o ella et dirà:

tu?….a mi que m’ importes!

Lleida  6  novembre  del  1996

*******

autor desconegut per mi josep rof rof

antic poema per foto actual Canon PowerShot G9  11/09/2010  11:23 per jrrof

llanars 4, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : ELA, foto , comentaris tancats

He passat el cap de setmana a Llanars on hi tenim estada, un dia radiant, on els núvols blancs jugaven al cel a vera qui dibuixava mes bonic, m’agrada aguaitar el cel, mai és igual, somniant aquesta nit intentaré recordar-lo, núvols blancs, de coto fluix, feu-me un coixí per descansar el meu cansat cos, ai! com estimo aquestes acollidores valls, una tal Lola en el

programa de la passada festa major ens

deixa unes consells diu

així:

PER TENIR UNA BONA SALUT RECEPTA

D’UN METGE MOLT ECOLÒGIC I VEGETARIÀ

Si l’estómac té una llaga, mengi arrels de pastanaga.

Si el reuma no l’abandona, li recepto ous de mona.

Si té una angina de pit, això rai, llepis el dit

Si cada dia es va inflant, prengui xarop d’elefant.

Caminant, si es cansa massa, mastegui talls de carabassa.

Si en un ull té una catarata, fregues amb suc de patata.

Si també pateix d’asma, de cebes i alls cataplasma.

Si passa el dia xiulant, millor el passarà cantant.

Seguint aquest tractament, no us anira malament.

Viureu més de cent anys, si és que no us moriu abans.

És una copia   Lola

Cal destacar la remodelada plaça de l’ajuntament (de l’ Om) fa goig i patxoca, mi hi vaig passar na bona estona llegint el diari, amb distreien colles de ciclistes paladejant i fent camí cap a walter 2000 estació d’esquí on hi ha bonas pujades per estirar les cames i fer un bon entrenament,  amb bicicleta mai hi he pujat, si he fet de Ripoll a Setcases eren els 90es, ara però m’hi “conformo passejar-me amb la cadira de rodes electrònica” ella ho és tot, les meves cames i trobar-me amb llibertat per gaudir de l’estimada gent i les precioses contrades, per molts anys ho pugui fer i la ELA em deixi. Era  el 2001 quant amb diagnosticaven la malaltia “esclerosis lateral amiotròfica ELA” amb ella el damunt passejo, dormo i convisc, com la tortuga la seva pesada closca… josep rof rof

Cerques relacionades amb llanars

llanars viquipèdia

hotels llanars

pisos llanars

hoteles en llanars

apartaments llanars

casas llanars

llanars espanya

Avui+El Punt – Notícies de Llanars

Imatges sobre llanars

pont del pilar 1, octubre de 2010

Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats

Ara ve el cap de setmana i el pont del Pilar i molts haureu gaudit 4 dies per terres llunyanes.

Mentes  jo no hauré sortit de casa, a pesar “d’estar bé”, no m’ha vingut de gust, moure tanta ferralla.

A vagades penso que recordaré els llocs viscuts en passat, el que m’espanta pensar que és una realitat.

En els meus records no hi han places rodones.

Visc com un monjo ermità.

Fotografio lo fotografiat.

Dormo al mateix llit.

Veig les mateixes contrades.

Menjo al mateix plat.

Tinc ganes de volar, però les cansades ales… no amb deixen prendre la volada.

Vull ser núvol transportat per els corre’ns dels aires.

Vull ser ocell de llarga volada.

Vull ser. Vull ser el que no soc.

I això m’espanta més que les conyes exposades.

(((3.431 dies d’elàtic, esclerosis lateral amiotròfica ELA))) Josep Rof Rof