Hola Joan “visca l’eufòria de la roja” “ visca la mani 10j” “visca la calor” “visca les avarques” “visca les espardenyes catalanes” “visca el biquini” VISCA JO I TU i entre els visques passen els dies, ja som 12 juliol avui el TOUR’10 descansa, el segueixo cada dia, amb passejo amb ell per les muntanyes, estic més còmoda que ells… estirat el llit amb poca roba el cos, un ventilador forma de supositori va bufant tot fen passades esquerra/dreta, diríem que estic bé, fins que amb vens la son automàticament amb poso la mascareta i faig el son, desperto i el TOUR continua just falten 40 quilometres per la meta, amb deleixo en veure la quantitat de gen, d’autocaravanes, recordo el meu últim TOUR i altres sortides, les últimes sortides…
T’ho volia dir Joan… de tot això en guardo un record llunyà, han passat SET anys, set anys de vida, set anys de renuncies, set anys de convivència amb la estimada ELA, set anys per ser avi de vuit néts, set anys per endinsar-me a les xarxes socials facebook, set anys per fer amics/amistats virtuals com ara la teva, set anys més de vida o menys tant li fa com ho volem comptar.
Avui descansa el TOUR i el trobo a faltar, m’envaeix la nostàlgia dels records, fa calor molta calor, la meva il·lusió en comprar-me la VW t3 Transporter Camper del 1989, per poder viatjar d’una manera una mica hippyolo… o molt hippyolo… ara perxo perdura viva en la meva memòria i encara guardo la VW neta i polida i funciona com el primer dia, ara baixo el garatge i li faré una abraçada. De nom PapiOna (papi de papa i Ona el nom de la primera néta)
Arribaran altres juliols mentes empenyem la VIDA, si és que la VIDA s’ha d’empenya? La VIDA marxa sola i nosaltres amb ella.
Mail a un amic
