Navegació

flama del canigó 24, juny de 2010

Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar

2336logo-flama-canigo-1.jpg Que la Flama del Canigó en prendre a milers de fogueres, purifiqui el món tant esbojarrat  que tenim per viure. Felicitats a tots… Joan /Joana

Per Sant Joan

Un vespre quan l’estiu obria els ulls

per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,

on vam aprendre a córrer,

damunt un pam de sorra

s’alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor

i amb una taula vella ja érem rics.

Pels carrers i les places

anàvem de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquella nit

de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.

No en sabíem gaire

de les llàgrimes que fan que volti el món.

Anàvem entrant a la vida.

Mai una mentida,

no ens calia i res no ens robava el son…

Aquelles nits de Sant Joan…

Els anys m’han allunyat del meu carrer

i s’han perdut aquells companys de jocs.

El bo i el que fa nosa

com si qualsevol cosa.

Sembla que tot s’hagués cremat al foc

de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada

una altra vegada

veig els “nanos” collint llenya per carrer.

Corren.

Com jo abans corria.

Els crido i em miren

com si fos un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan…

Doneu-me un tros de fusta per cremar

o la prendré d’on pugui, com ahir,

com si no n’hi hagués d’altra

jo he sigut com vosaltres:

no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.

Que amb una taula vella sigui ric.

Pels carrers i les places

aniré de casa en casa

per fer-ho cremar tot aquesta nit

de Sant Joan.

 Joan Manuel Serrat – Juan Pardo – Antonio Morales)

Tags:,