Bé Joan ara cada moment val i s’ha d’aprofitar el màxim, son moments únics de vida irrepetibles, amb la senyora ELA el damunt…) buff…) el damà no ens serà igual o si més no diferent, doncs que cony vivim l’ara com l’últim moment, petites coses que ens regala la vida, com veure un nou dia, està amb pau amb tu mateix, per mi i ara aquest moment és únic màgic, doncs son les 2:13 he fet mitja part del son 5 hores de llit i ara estic parla’n amb tu, com si et tingues el davant, bueno se que no és així, però potser si et tingués el davant físicament no tindria paraules per dir-te, moments màgics que la vida ens regala, tu i jo no haguéssim intercanviat un mos de paraules si no hagués set per la senyora ELA? Els dos ballem el son del seu vall, doncs que carai BALLEM encara que sigui amb la més lletja. Moments màgics únics que la vida ens regala en cal aprofitar-los i ara, demà ai! el demà¿?¿?¿? una incògnita…) fins a la fi del teatre, quant sens abaixi el teló i acabem amb aquesta vida exhausta plena d’entrebancs.
Dius que si et toques la rifa…) la millor rifa és estar amb pau em tu mateix, una rifa que com l’altre dels diners costa aconseguir, mira si n’és de bonic que jo… com ciclista aferrin… de tota la vida… encara vaig amb bicicleta “Miratges al desert, miratges de vida, encara pedalejo em bicicleta” en somnis esta clar company, un dia rere l’altre gaudint de somnis fem tot el que ara no podem, però els somnis per les manques que patim, correm i ens estiren, cridem i no ens surt la veu, mengem i no podem engolir, voldríem la lluna i no som capaços de caminar per agafar-la, voldríem, VOLDRÍEM el que fèiem i ara no podem fer…ballem amb la més lletja.
Joan escolto el llit que amb crida josep…jose…jos…jo… JO que pesat… ja faig camí cap a tu, fins a les 8 del mati amb te segrestat embolcallat entre llençols. Company Joan petites coses de vida GRANS PLAERS de vida. Una abraçada XXL talla gran la meva i bon despertar per ser feliç en veure tant sols un nou dia. Josep
