I…I es despullen els arbres, i se’n va el sol… i s’amaguen els dies rere la lluna per por a il·luminar un món que ningú vol veure i les estrelles s’apaguenlentament, molt lentament. I l’aire s’acaba, i l’aire m’ofega.I tot és massa dur per obrir els ulls i vull tancar-los i no mirar per no sentir tant de mal.
º•._.LLÀGRIMA DE LLUNA._.•º
+++
Artur Dorsé en ha deixat, era una bona persona, un excel·lent ciclista y bon mecànic un d’aquells que: amb un rudimentari taller y amb unes senzilles eines et construïa una bicicleta completa.
Corrien els 60es temps magres i no hi havia l’abundància d’avui, ell amb destresa te la muntava i cofois la gaudíem i ens passejaria tota la vida, eren indestructibles. Abocat a l’estalvi de la post guerra mai et feia gastar més del necessari perquè la bicicleta et funcionés.
Artur et recordo sempre treballant, mentes donaves conversa, tu muntaves els raids a rodes noves. No parava mai tret de les sortides amb bicicleta. Era un model d’austeritat, la seva bicicleta feta per ell els passejava durant anys y panys i mai se l’avariava. Artur eres una bona persona i únic.
El teu record anirà amb mi sempre. Allà on siguis continua anant amb bicicleta, però ara nova. Josep Rof Rof
I…I es despullen els arbres, i se’n va el sol… i s’amaguen els dies rere la lluna per por a il·luminar un món que ningú vol veure i les estrelles s’apaguenlentament, molt lentament. I l’aire s’acaba, i l’aire m’ofega. I tot és massa dur per obrir els ulls i vull tancar-los i no mirar per no sentir tant de mal.