M:Dolors Millat 27, gener de 2010
Publicat per Josep Rof en : poema , RastrejarAl batec de la terra (meteora)
Pom de flors
Mai no em vas dir
Com va morir ton pare.
Ni si l’acompanyaves
a l’hort de vora el riu
o si a bocafoscant parlàveu
asseguts al cantó del foc.
Recordo el teu gest greu
al davant del seu nínxol
amb un pom de flors fresques
lo dia de Tots Sants.
Resa un parenostre per el iaio,
em deies, amb ninetes brillants
com llunes amarades d’aigua, papa.
***
Algun dia
Encara que ara no t’ho sembla
tu també et moriràs,
i llavors tindràs temps
de fer allò que no has fet de viu:
volar penyes amunt
com l’àliga daurada,
retallar una muntanya
contra el cel de ponent.
I escoltar la merla de bon matí
Sense res més a fer.