Ara sortirem a comprar els galets per l’escudella de Nadal…hi ha temps de tot…encara no tenim els ossos…si l’olla i 7 néts quin xivarri…
Ahir dinàvem a casa del fill…
El dinar fantàstic, la companyia fantàstica, el temps fantàstic ens plovia a bots i barrals, el nét fantàstic, l’estada fantàstica, jo fantàstic però MOLT CANSAT, molt cansat, ho estic avui, ahir, demà i sempre…
(de regal una gorra KANGOL)
En quant varem arribar a casa migdiada. Una vegada llevat vaig dur la gorra una estona… etiquetes i tot, les idees varen escalfar-se molt i jo seguia cansat, CANSAT només pensava amb la mandra que amb feria anar a Girona a donar una classe… (el fill ho va fer)
“Ara soc cera fosa” o com diu la Soni “parezco un globo pinchado”
Be no és hora de lamentar-me, ningú amb pot ajudar la meva ELA és meva i prou, haig de conviure-hi mal amb pesi, sols jo puc sentir lo que sento i és molt difícil d’explicar i encara més d’entendre o comprendre’t, com aparento bona cara. Sempre enganyo quant s’em veuen pel carrer damunt la cadira electrònica… faig bona cara.
“virgencita, virgencita que me quede como estoy”
Amics blogaires i feisbuquero-res!!! Sou una benedicció del cel! M’acompanyeu molts ratets de vida!!! Que a casa nostra…
A casa nostra “res és URGENT i alhora tot ens URGEIX” 