No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga…
I arribarà l’hora en que el dia es farà llarg i veuràs com l’herba s’enverda i reviui els núvols dibuixen sobre el cel blau i flors esclataran de primavera i en tu ho farà la més bonica d’orient i amb i per ella finalment somriuràs i a aleshores la foscor s’esvairà. Però recorda estimada que; L’aire desitja ser respirat, la lluna admirada pels amants i les suggerents músiques de l’Àfrica escoltades en un porxo llunyà. Que l’àngel de la guarda t’acompanyi en la llarga nit d’hivern..
(anònim d’un comentari del blog següent) L’ALTRA CARA DE LA LLUNA http://thesilverbluesea.blogspot.com/
Colpidora, molt colpidora frase!
No vull respirar aire prestat en temps de pròrroga…
