tu! 28, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancatstu
A voltes
ets aquest
espai en blanc
i jo
no sé
acolorir-te.
josep és jrof
idea del blog brisalls | arxius | mar |
Ponç Poncs! 25, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
‘VIDRAÇARIA’
Entre la vida
que et desconcerta i tu
sempre hi ha un vidre.
Unes ulleres
gruixades de miop
i una finestra
d’on veus, segut, com passa,
fumant, tot sol, la vida.
Tinc la sort d’haver-lo descobert just ara farà tres anys. Us el recomano ♥.
“PESSOANES de Ponç Pons” Josep Rof i Rof
Vicent Andrés i Estellés ! 24, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : poema , comentaris tancats
(Extret de la “Cançó de la rosa de paper” de Vicent Andrés i Estellés 1924-93)
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.
.
I ella tenia la rosa…”
. (Apunt: Us vull dir que és la primera vegada que llegeixo aquest poeta, (esculpeu-me la meva ignoráncia) Aquest poema “el trobo deliciós… I ella tenia la rosa…” Ara que sigui la rosa per tots vosaltres, i feliç primavera) jrof23f! 23, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats 23 f 28è aniversari
“bo és recordar per no oblidar”
nafres de vida! 22, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats
Canon EOS 400D DIGITAL 11/10/2008 a las 12:36h. per jrof
nafres de vida! O ferides de guerra al camp de batalla del carrer, l’arbre malgrat tot i tenir molts d’anys i ferides s’alça cofoi, despertant totes les primaveres per regalant-nos unes boniques brotades.
Mentre l’om la ferida oberta la fa servir de cendrer.
Son les paradoxes que en depara la vida, per el sol fet de ser vida.
Sempre envaint l’espai de l’altre. jrof
esclat de joia! 20, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : fotos, General , comentaris tancats 
En una esplanada dintre d’un petit parc, aquesta tarda mentes passejava, he observat un esmerlit ametller que havia esclatat en flor, també un saüquer ple de brotada, al sota mateix unes grogues flors s’ha unit a la festa, (crec que la planta era un llecsó, si la coneixeu m’ho confirmeu val).
Primavera un esclat de joia, on tot neix de nou, on tot recobre vida.
¡SAVIA NATURA! Josep Rof i Rof
frases fetes! 20, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : reculls , comentaris tancats
FRASES PER DISTREURE DE CABÒRIES A UN FILL
-Del llibre “ La Garriga submergida”-Tot em molesta, tot m’espanta. No crec en fantasmes ni coses rares. Puc se vell però no estic boig!
-‘Brain storming’ L’única cosa clara que queda després d’una reunió de feina és l’hora i la data de la pròxima reunió. Joan Barril
-“Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir” i “Més llunyana, més lliure, una altre n’hi ha potser, que ens envia, per sobre d’aquests temps presoner, Batecs d’aire i de fe” Màrius Torres
-Un gest que ens converteix en una cosa semblant a un savi és quan ens ajupim davant d’un nen per explicar-li el món que em vist i que ell encara no pot veure. Joan Barril
-No és imprescindible saber de què es parla per continuar parlant. El que si hauria de ser imprescindible és aprendre a callar quant l’únic valor de la opinió és portar la contrària el que realment sap alguna cosa. Joan Barril
-En el silenci d’una espera hospitalària les rialles dels altres en fereixen, el brunzit del rellotge ens mata i una passos que s’acosten ens fan reviure. Joan Barril
-A BCN neix una llum nova, després de l’apagada. jrof
-Sense parar recorro el cel amb els meus ulls per si de cas contemplo l’estrella que tu mires. Abu Bake AL mestre àrab Segle XII
-¿Hi ha res de més dolorós que la pèrdua d’un fill? -Suposo que no. De qui perd l’esposa o el marit se’n diu viudo. Qui perd els pares és orfe. Jo només sé que perdre un fill no té nom. Joan Margarit
-Un dolor desconegut. Per el jove és el resultat d’un accés. Per el vell és el timbre llunyà de la mort. Joan Barril
–Aquests són histories que tinc guardades per certes ocasions, ara n’és una ocasió per distraure les cabòries i alliberar-ne la ment. no sé s’ho he aconseguit però en el moment de la lectura n’estic segur que si.
Bon cap de setmana. PaPa::::::::NaTes jrof 12 / 10 / 2007
lacasitos! 17, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , comentaris tancats
LACASITOS! Tones de “lacasitos” per ¡endolcir el món! Tant amargant que ens ha tocat perviure. jrof
14/12/2007 a Setcases! 13, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, fotos, reculls , comentaris tancats
CANON EOS 400D DIGITAL 14/12/2006 entre 14:00 i les 15:49 per jrof
UNA VISITA A SETCASES 14 de desembre del 2007
Ahir varem anar a Setcases una hora i mitja de viatge, em feia mandra anar-hi però com que varies vegades havia dit NO, aquesta vegada tot dient NO vaig ser un si però minvat d’il·lusió. Sortirem passades les deu, feia sol, portava molts abrigalls guants, bufanda un tres quarts i un gorro de llana per si de cas, no em va fer falta rés, el sol ens va acompanyar tot el dia.
El fill segon va ser qui m’hi va portar, de pas va recollir una vaixella antiga que lluïa penjada al plater de l’apartament. Ara la necessiten per casa seva, embolicada i encaixada em molta de cura no fos per cas que es tranqués Ah! No me’n recordava de dir-vos que vaig saludar una vella amiga, la bota de cuir vell de bot.
Enseguida van ser la una, ens varem aplicar allò “A la taula i el llit el primer crit” cap al restaurant “Can Tiranda” al ser un dia entra-setmana el menjador gran per nosaltres sols, converses em els propietaris una vegada a taula,… Que farem? Varem descartar la carta… la mestressa… Fes-nos una amanida d’embotits per els dos… i si tens platillo de segon (per cert molt bo) postres de músic per un, cafès i ja ens tens fen tertúlia amb el seu home xerrant de fotos (un gran aficionat a les fotos i l’esquí) ens va dir que és donen tots els condicionants perquè aquests cap de setmana els nevi, no fa gens de fred, no fa vent, i les borrasques entren per llevant, va comentar-nos que tal dia com avui… fa anys en va posar 4 metres (no ho van dir perquè els esquiadors no agafessin por) esperen la neu amb una espelma encesa. Tenen ple fins el 31 però res més (també és hotel).
Des del menjador varem tirar fotos per la finestra a la PapiOna. Una vegada a fora més. Mireu al interior de la furgona la “PapiOna” a la foto que estic dret i veureu… un tamboret, els caminadors i la cadira de rodes manual, tot l’equip necessari per la batalla diària.
A la porta al acomiadar-nos…La Maria va gosar preguntar-me que amb passava? Li varem explicar. Ho desconeixia. Normal com tothom! Va tornar a preguntar ¿Si estic bé? “COMPARAT AMB QUI?” Niant de pitjors, diguem-ne que “estic bé” perquè n’estic conformat, amb la pau que requereix aquesta conformació, vaig gaudint de la vida, sense pensar amb les limitacions que un està abocat, per el sol fet de conviure amb una lletra la L de per vida! Ella i jo som U. Anem junts per tot! Maria bones ¡Festes i bones Nevades! Ens en fan tanta falta, a vera!
Fem camí de Vallter 2000 estació d’esquí i on neix el TER http://www.vallter2000.com/cat/welcome.html A mida que ens enfilaven amunt la carretera començava a ser gelada i no volíem corre riscos innecessaris, el suficient per saludar les vaques i els cavalls, no semblava tenir fred, menjaven herba gelada sense parar, buscant-la entre la neu (les fotos ho avalen) que forts són aquests animals criats a la muntanya. Més avall tot un desplegament logístic, uns homes anaven conduint un remat de vedelles, mes enllà hi havia el camió per emportar-se-les enganyades a una excursió al escorxador de torn. Va ser colpidor veure-ho (no hi han fotos, vaig voler respectar “La fi de tota una vida en llibertat”) La vida segueix i que n’és de bona és la vedella a la taula…¡! O no ¿? Si penséssim el procés dels pobres animals no em menjariem pas.
Títols de les fotos…”ruïnes abans de Setcases” “pedra i pallers” “La vedella al plat” “la PapiOna vista des del menjador de Can Tiranda” “Vaques a la Carretera de Vallter” “un cavall amb gana” “El passeig de Setcases” “vistes i Ca la Núria La casa de la Mel” “els estris que m’acompanyen” ” a peu de la PapiOna” ” Setcases Fi” “en Josep”
“UN DIA CANSAT, PERÒ NO MÉS QUE D’ALTRES”
http://www.setcases.info. Ajuntament de Setcases. Turisme a Setcases.
VIDA! 10, febrer de 2009
Publicat per Josep Rof en : ELA, poema , comentaris tancats
dilluns 19 de juny del 2006-Iniciat a les 0206:07 hores-
-REALITATS DE VIDA
-Ara, l’angoixa s’apodera -de mi constantment. -És com un lladre. -Amb roba el temps -per acaronar-vos. . -Les nits són llargues, -els dies també. -Res m’omple. -Un neguit constant -m’ho impedeix. . -Són els somnis reconfortants? -Si ho són… -A mi, és l’únic que amb queda. . -Un lladre interior-s’ha apoderat de mi. -Per distraurem -i no poder gaudir -de l’entorn què m’envolta. . -Ahir, -unes petites formigues-sense saber-ho… -acompanyaven la música -d’un cansat respir. . -Rés és resisteix…-Tot és resisteix… -Avui, un cos cansat i pesat… -El llit ha trencat. . -Menys mal… Què una ratpenat -cercant el sopar a la gespa -m’ha robat i se m’ha endut -tots els mals pensaments. . -És de matinada, per companyia -els pensaments i uns esternuts. . -M’entono, m’entorxo… -Ara ho he trobat ostres!!! . -M’envelentono” -Un ha de “ser valent” per moure -el pes d’un cos cansat, -sinó pregunteu-li al llit -que aquesta nit ha fet pluf, -cansada de suportar pes i -angoixats pensaments. . -Atxim” se m’han acabat -els mocadors… Atxim” Atxim” . -Ara amb trobo millor… -He buidat el pap. . -acabat 04:20:40 hores . -Josep Rof i Rof (és un malalt d’ELA, de la collita del 2001) . Si voleu visitar-me us apunto els liks dels meus blogs, gràcies jrof –http://blogs.avui.cat/jrof/ –http://jrofi8mes.blogspot.com/ –http://enfoques6ela.blogspot.com/