màquines ¿? 9, gener de 2009
Publicat per Josep Rof en : General , Rastrejar
Plou, neva i fa fred, en Josep està a casa reclòs esperant que els temps es posi a to, de fet no en tinc masses ganes de sortir, abrigat fins a la gorra, vestir-te desvestir-te per acabar d’anar a Cal Ferrer (pastisseria granja) a fer un tallat i caure de quatre potes al gustós i dolç aparador i ja sabeu… els quilets, el sucre, la pressió, i que carai que n’estan de bones les ulleres banyades de xocolata o les coques de sucre o les pastes de full em fruita o les magdalenes 
o un simple tros de coca o… o… i O. Sabeu és l’únic lloc que la McLaren pot entrar i…no hi ha qui l’aturi. Aquests dies sols he xerrat amb la màquina ella i jo som U. He fet neteja. He ordenat l’ordena’t, tant que ara no ho trobo res de res.
. QUE ALGÚ LI DONI LA PASTILLA A L’AVI! n’està faltat!
He fet collages. He insta-lat el Picasa3 i ara m’ho ha enconyat tot, m’ha doblat els llargs arxius de fotografies, mica a mica m’ho he fet al meu gust. He escrit varis post. He contestat a molts blogs i articles dels diaris i ara és quant m’adona que el jrof ja es un nom a la xarxa, no us en fieu mai doncs queda tot enregistrat. Que és foti…us ho confesso m’agrada a Google 
sols escriure-hi el jrof i què s’obrin les meves intimitats, meravellós fantàstic i el que es més bo em te ocupat, crea addicció…no se… NO Se… crec que si. Afer milles l’addicció ja veureu com un dia faci el sol que jo espero, l’addicció a fer punyetes. Sortiré i faré fotos i fotos…
tantes que a les hores podré predicar a tort i traves que estic enganxat a les maquines…EP! no a les maquinetes escura butxaques no. No aquestes mai. No vull ser ric em conformo amb lo que tinc. Lo que em falta ningú m’ho pot arreglar. També us dic que visc totalment independent de la malaltia, ella i jo som U. Aquesta si que crea l’addició i de per vida. Que hi farem. N’estic totalment conformat de les meves addicions i visca! Tinc el llibre personal i familiar de “Reculls 2008” per imprimir i em fa una mandra, perquè serà, les tasques imposades acaben matant-nos. Ara ja vaig tard… objectiu llest per el meu sant. No se pas. 
Si home si que ho tindràs. Aquest any toca foli blanc i tapes negres. Guai! Ja en tinc quatre paquets esperant a l’armari. Avençats en estant bai. Sor tinc dels néts que afluixen el paquet, avi agafo un full (sempre n’és un grapat) els folis ja els coneixen i sols esperen la seva visita fan dibuixos molts començats i pocs acabats. Demà m’han convidat a un berenar, el amic Xavier Cuatrecasas celebra els seus 65 anys, 
li penso dir benvingut al club dels 65… el club dels jubilats. Andà que no. En Xavier està jubilat de fa temps com jo. Es passeja amb una motoreta elèctrica i jo amb la McLaren els dos quant coincidim fem la nostre patxoca VS els demés. Ens diu el refranyer castellà… “Que se ria la gente mientras yo vaya caliente” que hi vols fer, la vida l’ha de viure cada u la seva i ja nià un tip. Fins a la fi “d’uns pantalons estrets” com tot bitxo vivent. La vida és un principi i un final. M’he quedat a gust dient coses… uff s’ha acabat, ara falta la vostre paciència per llegir-les. Gràcies.Una abraçada Josep
UF! MÀQUINES¿?
