La VeNTaFoCaDa! 18, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
Dos llençols frescos
guarden el meu cos
esgotat, de tanta jornada.
Tot esperant a l’estimada!
A les dotze tocades,
el brunyí del cinyell
em posa amb Guardia,
està arribant l’esperada.
Faig l’adormit, mentes
escolto l’acostada.
Em sento content!
Com la ventafocs,
l’hora fou respectada.
Just les dotze tocades.
Dos llençols frescos
guarden el meu cos,
a la matinada.
el meu, i el
de l’estimada!
dimecres, 5 / gener / 2005
19:04:25 JRR és jrof
Apunt clarificador: Estava sol a casa. La costella feia companyia a la “iaia gran” que s’estava recuperant a l’hospital. S’emportà el meu suggeriment, sigues “com la ventafocs a les dotze de la nit en punt” toca retirada! Està clar… si l’estat de la pacient ho permet… Tot el poema exposat obeeix aquest fet (aquests poema va ser escrit al llit a llapis, “al quadern amic fidel de la meva ànima”)
Ventafocs // Marina Martori: L’EDAT DE LA VENTAFOCS // PDF] Gisela La Ventafocs de Dagoll Dagom //