rucades! 5, setembre de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , RastrejarEls peus refrescats per l’aigua
la tovallola a punt per el massatge.
Mentes niant grills a la teulada.
Descarrega’n, llampecs
d’energia acumulada,
fins ara, a les cames
controlades.
Aquesta nit s’afegeix
la teulada.
Som de matinada.
Per cap, un gerro
de boniques flors,
sense aigua.
Per el vent l’olivera
és bressolada.
La gespa acull
el seu fruit madur.
És de nit.
La taula està parada
esperant l’ocell, tant
sols despuntar l’alba.
Ja clareja la matinada
mentes jo
escric rucades.
dimecres, 5 / gener / 2005
03:43:26 JRR és jrof
Apunt clarificador: El que aquí s’ha escrit són uns fets reals, d’una nit concreta d’insomni. Pensant/sofrint/gaudint, envoltat d’un estat sufocant, angoixós, em bullia el cap, suportava descarregues per tot el cos. Obro el cortinatge, m’estiro novament al llit , tot mirant al cel i l’olivera. Mirant/pensant/gaudint/suportant/anotant al quadern blanc…els pensaments viscuts. M’aixeco i passo a l’acció. Ho deixaré escrit a l’ordinador a les 03:43:26 H. Mentes faig camí cap els 4 anys d’elàtic (soc malalt d’ELA esclerosis lateral amiotròfica)