realitats! 30, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
escrit a les 02:06:07 hores
REALITATS!
Ara, l’angoixa s’apodera
de mi constantment.
És com un lladre.
Amb roba el temps
per acaronar-vos.
Les nits són llargues,
els dies també.
Res m’omple.
Un neguit constant
m’ho impedeix.
Són els somnis reconfortants??
Si ho són…
A mi, és l’únic que amb queda.
Un lladre interior
s’ha apoderat de mi.
Per distraurem i
no poder gaudir
de l’entorn què m’envolta.
Ahir,
unes petites formigues
sense saber-ho… a
companyaven la música
d’un cansat respir.
Rés és resisteix…
Tot és resisteix…
Avui, un cos cansat i pesat…
El llit ha trencat.
Menys mal?? Què un ocellot
cercant el sopar a la gespa
m’ha robat i se m’ha endut
tots els mals pensaments.
Amb l’Oló de la gespa recent regada,
he vist la neta somrient al balcó.
S’acabava de banyar.
Ella estava neta. Jo també.
L’ocellot ha fet bé la feina.
És de matinada, per companyia
els pensaments i uns esternuts.
M’entono, m’entorxo…
Ara ho he trobat carai!!!
M’envelentono”
Un ha de ser valent”
per moure el pes d’un cos cansat,
sinó pregunteu-li al llit
que aquesta nit ha fet figa,
cansat de suportar pes i
angoixats pensaments.
Atxim” se m’han acabat
els mocadors… Atxim” Atxim”
Ara amb trobo millor??
He buidat el nas i el pap.
dilluns, 19 / juny / 2006
rofrofjosep és jrof