poema 10 de maig 2004! 12, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : poema , Rastrejar
10 de maig del 2004
tres anys, o 1096 dies elàtic
D’aquell deu de maig, assenyalat
sense adonar-nos”
tres primaveres, sens hi han colat
o tres santes Montserrat.
Tan li fa, com ho voleu mirar!
En el nostre compte particular
tres primaveres “mes o menys”
si han acumulat! Tot depèn del comptar
Tan li fa, com ho voleu mirar!
Iaia Pepeta, vuitanta set primaveres.
“Tres” o seixanta-una per l’avi Josep.
L’avia Juli, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
Per la neta Ona son cinc les primaveres,
per el net Jan dues, el germà esperat
també iniciarà el camí primaveral.
El temps ja li compte a la neta May
per la Montse el fill esperat.
Sense adonar-nos, la màgia
Primaveral, els hi haurà passat!
Els nets gaudeixen d’una jove vida;
moltes flors primaverals els passaran,
homes/dones de be, seran!
En un no rés, sense posar-hi massa atenció
un munt de primaveres veuran passar,
i el compte particular de cada u ; l’engrossiran.
La vida continuant; les primaveres volant.
No oblideu, que tots les anem acumulant.
Mes de maig esperat, que per mols anys
tots junts, et puguem celebrar,
gaudint de les primaveres florals
dels nostres estimats i de l’unida familiar;
iaia, avi, avia, fills, filles, gendres, nores, nets, netes,
escrit així tot plegat, sembla tota una orgia de gats”.
Però devem estar molt cofois, tots plegats,
d’estar familiarment arropats,
i així poder afrontar les adversitats
que ens te preparada la vida; “plena de sotracs”.
Tres primaveres “mes o menys”
Tan li fa, com ho voleu mirar!
L’avia Júlia, atrapàrem voldria,
qui sap si un dia ho aconseguirà?
jo, no per si de cas; no amb deixaré pas!
dilluns, 10 / maig / 2004 l’avi Josep Rof i Rof és jrof