memòries de l’avi Josep nen! 10, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
memòries de l’avi Josep nen!
Fa molts d’anys, tal dia com avui l’avi Josep “nen” durant el dia amb una escombra de bruc escombrava el camí de casa, m’ajudava me germana Margarita. Vivíem a la casa on vàrem néixer, una casa sola de pagès, petiteta rodejada d’arbres fruiters i horta, els hiverns era molt freda. La casa la construïren els nostres pares, les parets exteriors gruixudes de pedra de riu. Els pares és casaren el 1942 per l’església (En Sant Matrimoni) tal com manaven els canons de l’època, formant la família Rof i Rof. Dos fills.
Des de la carretera N.152 un camí dels d’abans anomenats “camins de carro” conduïa fins a la nostre casa, rés estava asfaltat, els camins eren polsosos i per les pluges d’hivern plens de fang, embrutits per les moltes cavalleries de l’època que diàriament i passaven, anant tot el dia amunt i vall transportant fato en carros… menjar per els animals, pedres, grava i sorra del riu Congost per els paletes o el que convingués. El medi i únic de transport era el carro. El carreter “un cridaner” per fer-se veure o per arriar els cavalls, tibats, cofois, vermells de cara, fumant un caliquenyo, duien la bota de vi penjada a la barana del carro, el agradava fer-se notar, a fe que ho aconseguien per els seus crits i les fuetades als pobres animals arri, renec, arri xurriacada, renec, arri fuetada En rebia un munt durant la llarga jornada, el dòcil animal.
Els cavalls de tir anomenats percherons eren grossos i ben menjats tenien molta força, raspallats i guarnits anant tirant del carro vent carregat, el carreter els lluïa tremendament orgullós (el seu era el millor de tots) Els guarniments amb tots els metalls abrillantats, feien de mirall em els raigs de sol enlluernaven i feien la rateta.
El trànsit pel camí era constant, de bon matí fins a la ralla del cap vespre, el camí quedava empolsat i embrutit de caques dels cavalls.
Recordo que era vigília de Reis devia mantenir el camí escombrat sols d’aquesta manera m’assegurava que els Reis s’ha aturessin per deixar-nos regals. Els reis no els agradaven els camins bruts. No havien fallat mai. Poques joguines. Els nens cantàvem una cançó, repetint-la moltes vegades duran el dia, deia així…
“Reis d’Orient porteu coses, porteu coses… Reis d’Orient porteu coses, per la bona gent”
La nit esdevenia màgica, era per tots els nens una nit d’il·lusió, deixàvem les sabates al costat del menjar i beure per els camells, normalment un atuell d’aigua i garrofes, era el que més els agradava, s’ho menjaven tot sempre.
A dormir just és feia fosc, fins a la matinada no podíem bellugar-nos del llit, de bon matí corrents a mirar si s’havia produït la màgia dels Reis en deixant-nos molts regals. No ho dubteu que la màgia és complia cada any, és per això que la nit de Reis és màgica.
De bon matí tots els nens a les places i els carrers jugant amb les noves i úniques joguines que els Reis els havien deixat. Moltes nines pepas i cavalls de cartró poca cosa més.
Aquesta Nit Màgica de Reis durarà mentre els nens, que per el sol fet de ser nens, mantinguin la il·lusió esperant que passin els reis, sols mantenint la il·lusió és complirà la Nit Màgica de Reis Mags d’Orient cada any.
Nens/Nenes si canteu la cançó moltes vegades, no l’oblidareu mai més, a l’avi així l’ha passat, que encara ara recorda, la tinc ven apressa de tant cantar-la de petit, aquesta Nit Màgica vull tornar a ser nen, per poder repetir les cantarelles una altre vegada.
“Reis d’Orient porteu coses, porteu coses…Reis d’Orient porteu coses, per la bona gent!
La Garriga 6 de gener del 2004 Josep Rof i Rof és ara jrof.
Torno al paisatge d’on no he marxat mai. Fujo del camí i vaig camp a través. Aquí hi ha la font. Joan Barril