últiMA volunTAT! 5, agost de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Abans de morir si és primer que vosaltres…si pogués demanaria una última voluntat o concessió poder “ser un petit Ocell”
Si voldria ser un ocell! Gafarró o Passerell tant li fa, però que ningú no ho dubti, que voldré ser un ocell… m’hi conformo ser un d’aquestos que actualment se’ns passegen cada dia per la gespa.
Que maco! Ocellet Ocell, Ocellet! Vine…vine a mi… cridaran els nens! En veurem fent saltirons i/o volades.
Com tot ocell gaudiria de llibertat per anar ha on volgués, feria volades curtes, de pati a pati, d’arbre en arbre, volada rere volada, saltiró rere saltiró.
De bon matí al teu/nostre pati faria un passeig la gespa fresca de la rosada, passejant-m’hi saltiró a saltiró, durant el passeig us aniria alliberant-la de cuques la gespa, perquè quant t’hi passegessis/passegeu la gaudeixis/gaudireu plenament una gespa neta i fresca i sense cuquetes.
Sense que t’adonessis/adonéssiu apareixeria moltes vegades durant el dia, et vull dir que estaria al corrent de tot el que passa a casa, però sempre dissimulant com tot ocell fa, uns saltirons, a la més petita ombra de perill, volada al pati veí…no és això el que fan tots els ocells? A la més petita sospita aixequen el vol. Compta tornaré, estaré entre vosaltres sense que hi repareu, us cridaré l’atenció com ara fan els ocells, mentes esmorzeu rere el vidre m’aguaiteu exclamant ¿mira quin ocell…que maco oi?
Des del cel fen petites volades o descansat al til·ler veuré créixer els nets, com rondinen, la gansoneria esmorzant, anant a l’escola, també els espiaré a casa seva, al carrer, a la plaça, al pati de l’escola, anant i venint, quant estiguin amb amics amigues, es faran grans creixeré amb ells, sols serè un ocell més dels molts que hi han, passaré desapercebut sempre, ells mai no repararen en mi…
(Qui es fixa amb un ocell s’espia o no, ningú ¿oi?) ¡Ha! Per la vostra tranquil·litat sols espiaré els meus, ¡Val! L’avi ocell continuarà estimant als néts, el que no podré fer és arropar-los o enrabiar-los, això està limitat els humans i no ho poden fer els ocells, sols aquest privilegi de poder fer-ho està reservat els ocells dels contes.
No se quants anys viuen els ocells normals, ¿no ho sé!, tampoc m’importa, com que jo serè “un ocell de concessió d’últimes voluntats” Serà desprès de la mort, per lo tant ja no en moriré mai més, ja que “la mort pel fet de ser mort, mai es morirà” Que sé jo! Josep deixa-ho axis més et val.
En ser ocell d’últimes voluntats, estaré en part al mig dels nostres familiars terrenals, que ve oi ser ocell! I poder acompanyar-vos durant la vostre vida, no feu res pensant el que diran els demés, tot el que feu que us surti del cor, mai deveu fer rés per fer-lo, ni per quedar be, no, això mai! Mai! Sols fer el que os surti del vostre interior i res més, amb això en teniu prou. Malifetes no, que us espiaré.
Un dia vosaltres també morireu ¿qui sap si decidiu ser ocell com jo? Ens retrobarem! així junts férem volades espies saltirons, les volades que tot ocell sempre ha fet. Com ocell ja no estarem pegats a lo material, ni guerres, ni feines, n’angoixes, ni ensurts, ni patiments, ni sofriments, ni vacances, ni exàmens, ni malalties, ni denuncies de tràfic, ni rebuts del banc, ni reunions de veïns, ni cites amb hisenda, res de res…la màxima felicitat! Lliurats de tot això, que en el transcurs de la vida terrenal ens angoixa tant.
Els ocells sols movent les ales, uns saltirons mes o menys llargs i ja ho tenen tot fet, no han de fer res més. Vegeu el perquè ¿vull ser ocell d’última voluntat? mireu si n’és de simple poder fer d‘ocell.
No fos pel cas que ens trobéssim amb algú que d’última voluntat com jo decidís ser ocell i que no m’agradaria veure’l, ells tenen un munt d’oportunitats, per continuar sent el que eren a la terra, dons que siguin ocells de tempestes, pela-roques, àguiles imperials, lleoneres, coronades, cuabarrades, d’estany, pescadores, rapaces, ratoneres, cridaneres, ocellots Pajarracos, corbs negres robadors o una simple garsa de mar o reial tan li fa, mireu quina llista per triar, ja tindrien feina ja, estarien ben distrets amb les “concessions d’últimes voluntats” podrien continuar fen trapelleries.
Sols amb aquesta condició, acceptaré ser ocell d’última voluntat. (ocellots trapelles i diguem-ne bons ocells)
La Garriga 28 de desembre del 2003 <<Dia dels Sants Innocents>>
Josep Rof i Rof << un innocent més>> ara és jrof