criar fills o lletres L 29, juliol de 2008
Publicat per Josep Rof en : ELA, reculls , Rastrejar
CRIAR FILLS ‘Elogi del llarg estiu infantil’ Gemma Tramullas en la seva columna setmanal (per cert deliciosa) sempre acaba parlar-nos de la seva filla Paula i/o vivències familiars.
Doncs a mi em passa quelcom similar, sempre acabo parlant de la senyoreta ELA Ja us ho diré ella i jo som u… Sempre i en tot moment anem junts! Fen vida!
<dormim> i somniem plegats…
<menjant> ella m’acompanya sempre (ep! Josep compte i cataclac ennuegat)
<caminat> ara poc i sempre amb el balcó però “no badis Josep” ella sol fer de les seves, “és…com un llamp” sempre t’agafa desprevingut (porto 45 caigudes comptabilitzades)
<bevent> ep! Poc a poc…”compte Josep soc aquí” els semàfors de les canyeries del cos… sempre estan amb àmbar o rigorós vermell.
<salivera> qui és que no té salivera? “Doncs també fa la punyeta” una petita gota malt encaminada pot ser esgotadora, activa un imminent i fort ennuec…
<sorolls> lo més normal del món niant per a tot arreu, l’espant sobre un soroll sobtat o normal… telèfon, el sonar d’un clàxon, una porta que estanca per l’aire, algú que em to alt et sorpren dient una cosa d’esquena, sempre s’activa la musculació… fent saltar les mans… com si volguessin marxar del cos… fins i tot la respiració s’altera…
<sensibilitats> la musculatura de les cames o braços al despertar-me per la nit o canvian de postura, la musculatura sembla que s’hagi de trencar… potser molt i molt dolorós…les mans perden tota sensibilitat fins i tot per agafar un foli…
<emocions> sempre i en tot moment incontrolades, “aflueixen qual cavall esbocat” fortes i sempre fora de temps…
<cansaments> són com una pila… malgrat que hi és, no dona llum perquè està esgotada…
<inesperats> sempre la malaltia actua inesperadament tot i conviure amb ella, i vivint sense pensar-hi… Sempre i en cada moment “Ep! Compte Josep Soc aquí…! No em notes…! No em palpes…! No em mames…!” La Senyoreta ELA sempre i és… i és per tota la vida, eixís doncs deixeu-me que us en parli…! “Ja us he dit que ella i jo som u”
<buidar el pap> És el meu blog i sols l’he obert fa dos dies i sempre en el post m’ha sortit la senyoreta ELA és inevitable que voleu que hi faci. “ella va sempre en mi”
Des d’aquí us prometo què “un dia no molt llunya no us en parlaré més” Tinc altres coses en ment…! Ara però en retroactiu deixeu-me que us en faci un mos. El que si se segur que mai us parlaré de política o de futbol. Disculpeu-me… doneu passejos per els meus blogs…! Deixeu-me els vostres comentaris…! Sense assabentar-vos vull que… “sigueu un motor de vida per mi”
<Gràcies> a tots els que m’haveu descobert…! Passeu la invitació a tots els vostres amics i/o coneguts…! Com que serem molts, entre tots aconseguirem què la senyoreta ELA no sigui “La Gran Desconeguda” en un post n’he parlat.
“Aquest blog és el gos fidel de la meva ànima, amb deixa buidar el pap a canvi de rés”
N’estic total-ment convençut!
Josep Rof i Rof és jrof