jubilació anticipada! 21, juliol de 2008
Publicat per Josep Rof en : reculls , Rastrejar
Bé no se per on començar per encetar el meló d’aquests blog… el meu primer post…
Us explico: tinc 65 primaveres aquest és l’any de “la meva jubilació” malgrat a tot ja estar jubilat des de fa uns quants anys, l’empresa on vall treballar els últims 33 anys em va voler-me “estimar” i jo sense pensar-m’ho dues vegades “vaig voler ser estimat” tenia 57 anys i 6 mesos, tot planejat dos de paro, hauria subscriure un conveni de sis mesos amb la TSS i els 60 jubilat (quedaria amb menys paga) però com que em trobava lleuger de cargues, vaig considerar que no m’importava perdre un % de paga per jubilació anticipada, ja que gaudiria de tota una jove jubilació. Fins aquí era tot el plantejat.
Van passar els dos any de paro, vaig arreglar els papers de conveni amb la TSS, però sols vaig cotitzar 1 més, per anar de cop i quasi sense adonar-me’n a jubilar-me amb un 100%. Vist i fet. Dit així no es pot comprendre, espero us ho clarifiqui en l’explicació dels fets.
Els fets: duran 1 any llarg vaig patir probes i més probes al meu cos… el resultat final fou el que va acabar amb d’incertesa de “saber el que em passava” en el meu cos canviat… “per fi el diagnòstic definitiu” Va ser un 10 de maig del 2001 a Bellvitge Hospital un Dr. de Neurologia el que va acabar amb les incerteses, angoixes i patiments de no saber el que tenia, el Dr. seriós va dir sense embuts… “Vostè té una ELA” una esclerosi lateral amiotròfica, i això que és? Be no s’amoïni… sols és el començament veurem i seguirem com evoluciona, però lo que és determinant que anirà amb vostè tota la vida. Gràcies Dr. per haver acabat amb d’incertesa de saber el que em passava. Sortir content i a les hores…vaig pensar que m’enduria un regal de per vida.
Vaig comunicar-ho pel mòbil a casa, la meva dona TF va saber-ne i en sabia molt més d’ELA que jo… (innocent de mi) de que es tractava d’una malaltia degenerativa l’ELA diagnosticada sols feia uns moments. Va comunicar-ho els fills ells a Internet. La bola és va fer grossa a punt de rebentar.
Quant vaig arribar a casa al cap d’unes hores, la família ben informada VS la malaltia m’esperava impacient i congoixada. En veure la meva cara d’innocent…va fer suavitzar el to de les paraules VS la Terrible ELA.
Aquests fet va ser determinant per anul·lar el conveni subscrit em la TSS i fer camí cap a una jubilació amb el 100%.
Ara però “tot per mi és llunyà” “m’ha passat volant” “qual núvol turmentós” “son set els anys d’elàtic” ara però recordo què algú ens va dir què… “L’ocell no pot seguir cantant” en veure tantes disúries humanes… i…
ESPERANÇA DE VIDA!!!!
l’esperança és un ball
sovint solitari els peus delerosos
somien camins que no arriben enlloc
I LA VIDA S’ACABA!!!!