De Suïssa estant

Aquest títol és provocador però correspon al lema d’una manifestació convocada per al dilluns que ve a Ginebra i altres indrets, per un grup d’activistes del moviment climàtic.

Les darreres setmanes, l’exèrcit suís va col·laborar molt eficaçment i fins i tot discretament amb uns 3000 homes a moltes tasques de caràcter humà en hospitals, residencies per avis i altres organitzacions civils.

El bon paper que va fer l’exercit, admirat fins i tot per molts dels poc entusiastes amb aquest cos ha provocat, com a contrast, les manifestacions anunciades.

Val a dir que fer part l’exercit de Suïssa és obligatori per a tots els ciutadans masculins, a partir dels 18 anys. En principi, per dir-ho d’una manera simplificada, després d’uns quatre mesos d’escola de reclutes s’han de fer sis cursos d’unes tres setmanes cadascun en els sis anys següents.

Qui no vulgui fer servei militar pot triar fer un Servei Civil, que dura un poc més que el militar, o bé pagar una quantitat d’alguns milers de francs per alliberar-se de tot això.

Els manifestants demanen no anar a fer part de l’exèrcit i de buidar els comptes corrents del banc per tal que no puguin obligar a pagar per “comprar” l’alliberament.

En general, aquestes propostes han creat una reacció de sorpresa al conjunt de suïssos de totes les edats. És possible, encara que remotament, que canviï en un futur el sistema de servei militar obligatori. Si és així, serà una conseqüència indirecta del corona-virus, totalment inesperada.

La companyia suïssa SWISS va néixer l’any 2002 en comprar l’alemanya Lufthansa la fallida SWISSAIR. Malgrat el canvi de propietat SWISS va mantenir les qualitats d’imatge, de bon servei i de puntualitat de la seva companyia d’origen.

Les actuals circumstàncies estan obligant a totes les companyies d’aviació a prendre decisions urgents i dures per la manca de viatgers i per la incògnita de quan les activitats podran tornar a ser gairebé normals.

Els tres aeroports principals de Suïssa (Zuric, Ginebra i Basilea) resten pràcticament parats i l’espectacle de dotzenes d’avions aparcats és insòlita i preocupant.

SWISS tindrà segurament la garantia de l’Estat per obtenir crèdits bancaris de molts milions per resistir els problemes de la manca de vols, cosa que no evitarà la cancel·lació de 1500 llocs de treball.

Per tal de reduir despeses, SWISS ha decidit enviar, de moment, set avions (cinc Airbus A320 i dos A330) a Amman per tal de que restin estacionats a Jordània per un temps indefinit. Segons sembla hi ha, de fet, dos motius per una tal decisió: en primer lloc el preu alt que cobra l’aeroport de Zuric per l’aparcament i en segon lloc perquè el clima sec d’Amman, en els mesos vinents, serà molt millor que el de Suïssa per conservar les estructures dels avions.

Per cert, Lufthansa manté bastants avions aparcats a Terol per motius similars als de SWISS, tot i que queden més a prop que els de Jordània.

Aquestes decisions que normalment el passatger desconeix, ens permeten entreveure la complexitat de coses tan aparentment menors com l’aparcament dels avions.

     El sector de l’automòbil fa bastant temps que està en el punt de mira dels que es preocupen del medi ambient. En primer lloc pel tema dels motors (dièsel, benzina, elèctrics, híbrids) i en segon per la pol·lució que produeixen els materials de l’automòbil.

L’any 2009 es va presentar a Califòrnia un vehicle de nom Karma. Era un híbrid amb un sostre de cèl·lules solars, la laca de la carrosseria era bàsicament sense dissolvents i amb un interior en gran part amb materials fets d’arbres residuals dels boscos veïns i de teixits reciclats. Malgrat la imatge positiva, l’empresa va plegar un any després per manca de comandes.

Actualment, principalment en els vehicles elèctrics, és gairebé obligatori tenir compte del reciclatge. Per exemple el Mazda MX-30 fa servir ampolles de plàstic PET reciclades per fer el teixit interior de les portes, els seients estan coberts amb un teixit amb un 20% de fils reciclats, i per tot l’interior fan servir un material a base de restes de suro de les fàbriques de taps per les ampolles de vi.

Certs proveïdors de la indústria de l’automòbil fan les seves recerques i proposen materials fets a base de closques de crustacis (pel seu poder antimicrobià), pells de tomàquet o restes de cafè molt. Pot semblar una broma, però és cert i diverses universitats, sobretot la d’Eindhoven, hi treballen molt seriosament. Esperem amb curiositat i interès els resultats.

Un dels grups de diaris més importants de Suïssa ha publicat una llarga entrevista amb dos dels millors arquitectes suïssos: Jacques Herzog i Pierre de Meuron.

El seu prestigi mundial, confirmat amb el Premi Pritzker que equival al Nobel d’arquitectura a part de moltes altres distincions, els  ha permès de treballar amb empresa pròpia (HdM), que compta amb uns 500 col·laboradors i amb seus a Basilea, Londres, Nova York, Hong-Kong, Berlín i Copenhaguen.

Entre els centenars d’obres que han portat a terme en els seus més de quaranta anys de professió, podem destacar l’Elbphilarmonie d’Hamburg, l’Estadi Nacional de Pequín o el Espacio de las Artes de Tenerife.

L’entrevista del diari tractava sobre com integrar de la millor manera el benestar dels habitants dins dels nous barris que les grans ciutats projecten. La seva resposta va ser molt clarificadora: “Les nostres ciutats s’ha de pensar de nou, com sovint s’ha fet dins l’història de l’arquitectura“.

Per defensar aquesta afirmació posen dos exemples: els bulevards de París obra de l’arquitecte Hausmann i el Pla Cerdà de la nostra Barcelona.

És molt gratificant comprovar com després de tants anys, i malgrat moltes modificacions, el projecte de l’Ildefons Cerdà i Sunyer, fill de Centelles, serveix d’exemple als millors arquitectes d’avui.

Ens hem d’anar acostumant a renunciar a certes coses que consideràvem bàsiques i a admetre’n d’altres que mai havíem imaginat.

El Parlament de Suïssa, per suggestió del govern federal, vol fer una sessió especial el 4 de maig per tractar tots els temes al voltant del coronavirus. Tots els temes vol dir els de salut, els resultants de la crisi financera, els de l’atur que s’ha disparat i molts d’altres. Han previst una setmana de reunions diàries.

Paral·lelament, el Senat tindrà també una sessió especial, ja que moltes decisions necessiten l’acord de les dues Cambres.

Com que les sales on es reuneixen Parlament i Senat fan part de l’històric Palau Federal i són semicirculars com les de la majoria de països, no permeten complir amb les normes de distància entre persones i per tant no serveixes de moment per cap sessió.

La solució s’ha trobat gràcies a la crisi que pateix l’anomenada Fira de Berna. Com que totes les manifestacions firals previstes s’han anul·lat, es disposa d’uns palaus ferials buits.

Ja s’ha començat a preparar dues sales: una de 5.200 metres quadrats per rebre els 200 parlamentaris i una altra de 800 metres quadrats pels 46 senadors. S’han de preveure moquetes, taules, infraestructura electrònica i moltes altres coses per garantir reunions eficients, amb un cost global de l’ordre d’1,5 milions d’Euros.

Una vegada s’acabi la sessió especial sobre el virus, s’ha previst deixar les sales muntades per tal de fer les programades sessions d’estiu del Parlament i el Senat al mateix lloc perquè les activitats ferials continuaran suspeses.

La situació deguda al virus ens obligarà a veure moltes improvisacions i canvis. Preparem-nos!

El Coronavirus ens ha portat a tots a viure situacions per les quals no estem preparats i que, en part, ens causen sorpreses.

Avui, aquí a Suïssa, hem sabut que diversos hospitals han demanat permís per disminuir les hores de treball, i per tant passar a horari oficial reduït. El motiu és què tenen molts llits no ocupats, i el personal disposa de massa temps buit.

Crec que no cal dir la gran sorpresa que aquesta notícia ha suposat per la majoria d’habitants que tenim un altre concepte de la situació actual de malalts, llits i hospitals.

Per tal d’assegurar llits pels infectats amb el coronavirus, l’Estat va prohibir als hospitals tractar casos no urgents. Aquesta mesura ha donat com a conseqüència que fins i tot per alguns hospitals l’ocupació ha baixat fins a un 30%.

Situacions com aquesta fan disparar els comentaris, positius i negatius, i els pronosticadors diuen que encara no ha arribat Suïssa al punt més alt de malalts pel virus, de manera que no val la pena enviar treballadors d’hospital a casa i tornar-los a cridar aviat.

Els ciutadans anem de bòlit, no només per fer tants dies que estem tancats a casa sinó perquè ens adonem que els de dalt, tot i el seu gran esforç de servei, no acaben de tranquil·litzar-nos.

Que l’exercit ajudi a les autoritats civils en moments d’emergència com els actuals, és un fet que mereix aprovació.

Tot i això, el que ha sorprès ha estat la intervenció de l’anomenada Guardia Real, que fora d’algunes desfilades es veu molt poc i per tant és desconeguda per la majoria.

Es tracta d’una unitat militar qualificada de “inter-exercits”, destinada a protegir la família reial i els palaus, essencialment. Actualment disposa de 1.500 homes i dones, tots ells amb una bona formació militar.Moltes vegades s’ha criticat (amb veu baixa, com sempre per les coses monàrquiques) que 1.500 membres són molts per la poca feina que fan i que amb uns 300 també arribarien a omplir i complir els seus deures.

A la vista de la formació militar del segon marit de la senyora Letizia Ortiz, de nom professional Felipe VI, és poc probable que la Guardia Real es redueixi, de manera que continuaran fent la seva feina desfilant amb bons uniformes i amb aires d’opereta (menys en els casos d’emergència civil).

Avui, 1 d’Abril, Suïssa celebra tradicionalment una diada semblant a la dels Sants Innocents a Catalunya, és a dir que es publiquen notícies que semblen certes però que són voluntàriament creades per induir a l’error. Un error, això si, sense cap malicia i amb un caire de diversió.

Les circumstàncies difícils i tristes que ens toquen viure amb el coronavirus, amb tota seguretat eliminaran gairebé tots les „gracietes” del dia.

Avui al matí, al diari no hi he vist cap „innocentada” i em sembla molt bé. En una època en la que les anomenades ”Fake News” ens fan dubtar tot l’any sobre determinades informacions, té poc espai honorar l’1 d’Abril.

Amb tot i això, el diari porta algunes notícies que en altres moments podríem creure que són “innocentades” i que, sortosament o malauradament no ho són.

Per exemple que un productor d’espàrrecs com que no pot comptar amb els 6 polonesos que cada any venen per la collita, ha contractat a 6 monitors d’esquí que, per manca de clients, estaven sense feina. O que el President de Turquia Erdogan dona 7 mesos del seu sou per ajudar als infectats amb el virus.

A Suïssa no es fabriquen automòbils. Amb uns 5 milions de cotxes personals donats d’alta, (sense comptar camions, tractors i d’altres) per una població de 8,7 milions d’habitants queda clar l’importància d’aquest sector.

Per tal de complir, o acostar-se, a les normes internes i europees de contaminació ambiental, el govern suís va comunicar als importadors d’automòbils per persones l’obligació de disminuir la producció de CO₂ que de manera clara i indirecta volia dir: importar més cotxes elèctrics i menys de convencionals.

Passat un cert temps, ens hem adonat ara que les grans empreses importadores d’automòbils han estat fent trampes, principalment de dues maneres:

Primera: Van estar important automòbils elèctrics i al cap de poc temps d’estar oficialment en servei, i fins i tot sense haver fet cap quilòmetre, els exportaven. D’aquesta manera en les estadístiques d’importacions tenien una proporció “correcta” entre cotxes elèctrics i convencionals, i per tant cap problema amb les autoritats.

Segona: Es dedicaven a importar cotxes elèctrics sense el seient posterior, de manera que figuraven, aparentment, com a cotxes de servei o transport lleuger, que no feien part de les normes del govern. Una vegada venuts, col·locaven els seients posteriors i santes pasqües.

Ara que s’ha descobert el comportament trampós d’empreses amb molt renom, tothom s’ha adonat que vivim molt enganyats i fins i tot en països on es disposa d’un cert prestigi de seriositat, algunes coses van per camins indignes.

Després de gairebé tres anys sense escriure regularment blogs, he decidit recuperar les meves intervencions, per tal de continuar d’alguna manera els més de 650 blogs meus publicats.

El meu relativament llarg silenci no té cap motivació especial, ni per avorriment, ni per comentaris negatius, ni per cap altra raó física o intel·lectual. Suposo que tothom necessita en algun moment fer una pausa, marcar una distància i mirar cap a un altre costat.

Tornem-hi, doncs. De temes no en manquen. Alguns ens fan a tots iguals (virus). D’altres ens recorden les moltes diferències entre                           persones i països, sobretot als que vivim lluny de Catalunya.

Els temes polítics seran segurament una bona part dels meus comentaris, però sense oblidar els culturals, tan enriquidors en moments difícils com els actuals.

Per acabar aquesta primera retrobada voldria fer una citació del gran i admirat literat suís Friedrich Dürrenmatt : „ Molts homes han estat educats a no parlar amb la boca plena, pero no tenen cap consideració a l’hora de fer-ho amb el cap buit.”