De Suïssa estant

Llegeixo en un diari per Internet un diguem-ne article on el periodista acusa a la companyia aèria Swiss de catastrofisme. Resulta que la revista Swiss Magazine, que la companyia reparteix als seus viatgers, ha publicat un article on s’avisa dels molts robatoris que es produeixen a Barcelona i dona fins i tot el número de telèfon de la policia. Per acabar-ho d’adobar, l’article insinua la possible ensorrada de la Sagrada Família per culpa de l’AVE.

He llegit l’article en qüestió,  en la versió que es troba a internet (www.swiss.ch ).

El text és en alemany amb traducció a l’anglès. Són 14 pàgines de text i fotos en gran format, cada una d’elles amb un comentari. Finalment trobem 6 pàgines de guia de Barcelona amb adreces i comentaris sobre restaurants, cafeteries, botigues i museus. Les vint pàgines són un elogi a Barcelona i de lectura recomanable, fins i tot pels catalans que podran descobrir alguna adreça de restauració interessant.

No he vist en el text cap comentari sobre els robatoris. És possible que la revista impresa tingui alguna pàgina que no es troba a internet amb consells turistics sobre Barcelona, com arribar-hi amb Swiss i amb telèfons d’utilitat.

De qualsevol manera, els robatoris, i essencialment els robatoris a turistes no són malauradament res de nou, i és de tots conegut que les Rambles i el Barri Gòtic amaguen alguna sorpresa als incauts turistes, nacionals o estrangers. La culpa no és de Swiss, i no és catastrofisme dir les coses pel seu nom. Si el periodista hagués consultat les estadístiques de la Guàrdia Urbana, potser escriuria d’una altra manera.

El comentari de la revista de Swiss sobre la Sagrada Família és en realitat de l’arquitecte Bonet. El peu de foto on es veu Bonet retratat a les obres del temple diu literalment:
«L’arquitecte de 84 anys Jordi Bonet està preocupat per la «seva» Sagrada Família: ¿posa en perill la construcció del túnel del tren ràpid AVE els fonaments de l’església?»

Les protestes per les obres del túnel són constants i recents, de manera que Swiss no fa catastrofisme ni espanta a ningú. Serveixi com a mostra del nivell d’elogis de tot el reportatge del Swiss Magazine la frase final del text: “Barcelona dóna d’alguna manera la sensació d’estar sempre en el lloc correcte. Dia i nit.”

Per defensar Barcelona necessitem periodistes amb la pell menys fina i que no tinguin els ulls clucs.