De Suïssa estant

Cada vegada que un nou govern es constitueix sorgeixen espontàniament dubtes sobre l’èxit dels escollits, i dotzenes i dotzenes de consells per tal que les coses vagin com un mateix voldria.

Governar no és gens fàcil, sobretot quan es vol quedar bé amb el màxim nombre de persones sense oblidar els principis que van crear la personalitat dels escollits.

En el fons, no hi ha res de nou en tot això. És interessant llegir, per exemple, el llibre „Meditacions” escrit per Marc Aureli, per cert nascut ara fa exactament mil nou-cents anys. A part del càrrec d’emperador, Marc Aureli era un intel·lectual d’alt nivell (per cert escrivia en grec) i crec que convindria que tots els que tenen alguna responsabilitat pública, llegissin alguns fragments del llibre „Meditacions” i apliquessin algunes conclusions.

En citarem un parell d’extractes, en la traducció de Joan Alberich:

– Cal que tinguis sempre present aquests dos principis. Primer, el fet d’actuar pel bé de la humanitat, segons allò que et suggereixi la raó. Segon, el fet de canviar de parer si trobes algú capaç de corregir-te o de dissuadir-te d’alguna de les teves opinions. Tanmateix sempre és indispensable que el canvi de judici obeeixi a motius plausibles, com la justícia i l’interès comú. D’aquesta manera han de ser els motius que determinin la teva decisió i no el fet que et semblin agradables o que et proporcionin glòria.

– Mira el fons de les coses. Que en cap d’elles no et passi per alt ni la seva qualitat peculiar ni el seu valor.

– La millor manera de defensar-se d’un enemic és no comportar-se com ell.

La Constitució de Suïssa comença amb una menció a Déu (“En nom de Déu Totpoderós…”), essencialment per raons històriques.
L’anomenada “Carta federal”, un pergamí de l’any 1291 considerat la base de l’actual Confederació suïssa i escrit en llatí, deia literalment: ” In nomine domini amen“.

Un parlamentari ha fet una proposta per eliminar la menció a Déu en la Constitució, ja que suposa una posició poc neutral pel fet que no tothom creu en l’existència de Déu.

Immediatament han sorgit opinions, raonaments i posicions de tota mena a favor i en contra de la proposta d’eliminació.

Tot i que en la vida quotidiana a Suïssa no es viuen actes religiosos públics i molt menys fanàtics, el fet de posar en discussió una menció de Déu ha sorprès. Cal tenir en compte que a Suïssa, en el formulari anual de declaració d’impostos tothom diu a quina religió pertany, o si no en fa part de cap.

Estadísticament, un 35% dels suïssos es declara creient de la religió catòlica-romana. Segueixen, per ordre de percentatges arrodonits, els sense religió (30%), els evangèlics-reformats (23%), els d’altres religions evangèliques (6%), els islamistes (6%) i els jueus (0,2%).

Segurament les raons històriques tindran majoria per deixar la Constitució tal com ara està, encara que cal no ignorar l’argumentació de la proposta, basada en el fet que no es pot posar un seguit de lleis com si estiguessin inspirades per algú (Déu), cosa que ningú pot demostrar.