De Suïssa estant

Ara que es viuen moments difícils i desconeguts amb el virus, han gairebé desaparegut dels mitjans de comunicació les critiques més o menys clares a la monarquia, com a institució, i al rei actual i al seu pare.

Si ho mirem sense “bilis” i amb un cert bon humor, trobem alguns punts que defineixen la monarquia.

No és necessari preguntar-se quines són les qualificacions personals del futur monarca, ni els seus estudis, diplomes o cursos. Només pel fet biològic de ser descendent del rei, el seu lloc històric està assegurat.

En la practica, no és necessari que el primer fill o filla del rei sigui el de millor capacitat per un futur càrrec monàrquic: només compta el fet de ser el primer. Amb una excepció a Espanya, on els fills barons tenen prioritat sobre les germanes, amb independència del ordre de naixement, cosa que molts critiquen per donar preferències als barons tot i que la Constitució diu que tothom és igual davant la llei.

Els reis (i les reines) donen una presència espectacular a les desfilades militars i a les inauguracions de fires i congressos. De cap manera es pot igualar amb la grisor que donen els presidents republicans en els mateixos actes.

¿Qui és el president d’Alemanya? ¿I el de Italia? ¿ i el de Portugal?
Frank-Walter Steinmeyer, Sergio Mattarella i Marco Rebelo de Sousa.

¿Algú, sincerament, recordava els seus noms? Doncs són persones amb alts càrrecs i obligacions que ells porten a terme amb menys escenografia que els monarques, sense guàrdia reial i sense reverències.

A cada poble li pertoca triar com vol organitzar i finançar les seves activitats públiques i polítiques, prioritzant l’eficàcia o l’escenografia. Bé, això de triar és un dir: si ningú et vol preguntar, mai podràs ajudar a fer canvis.

Estem vivint una tardor amb molts problemes. A nivell mondial, el virus ha fet que es visqui una situació anormal, amb l’agravant de que ningu sap quan pot acabar.

La tardor, que molts admirem com una estació diguem-ne madura, on tota la vitalitat de l’estiu es manifesta amb uns colors calmats, pausats, tranquils.

La tardor, que ens arriba cada any, discretament, tal com va dir Garcia Lorca en el seu poema „El otoño“ :

„Tan, tan.

¿Quién es?.

El otoño otra vez.“

En diem „la tardor“, que ve del llatí tardatione, que vol dir „tardança“, ja que el sol surt més tard per l’horitzó. Una definició molt concreta.

En altres idiomes, de la tardor s’en diu : otoño (espanyol), outono (portugués), autumno (italià), automme (francés). L’origen ve d’una arrel llatina „augeo“ que vol dir augmentar. D’aqueta arrel deriva „auctor“ i „auctumnus“ que vol significar que es tracta d’una estació que augmenta, enriqueix degut a la recollida dels fruits que l’estiu ha preparat.

L’alemany fa servir l’expressió „herbst“ per la tardor. El mot ve del alt germànic „herbista“ que vol dir „temps de collita“.

Es interesant comprobar que cada idioma ha trobat una manera seva de donar nom a la tardor. Esperem que, en els moments actuals, i amb totes les diferencies idiomatiques i politiques , trobarem la manera de gaudir de la tardor al temps que col-laborem per eliminar o reduir el virus que ens envolta.

Científics de l’Escola Tècnica del Nord-oest de Suïssa han detectat una inusual pujada dels anomenats “aerosols de carboni ” en l’aire del cim del Jungfraujoch, de 3580 metres.

Els “aerosols” són una barreja heterogènia (dispersió) de partícules solides amb un gas.

L’aire del Junfraujoch és generalment molt net de manera que un augment de la pol·lució necessita una explicació. Els científics l’han trobada en els incendis que a finals de setembre es van produir a Califòrnia.

Efectivament, el nivell d’aerosols a la Jungfrau era de pràcticament zero micrograms per metre cúbic d’aire la setmana anterior i la posterior al 30 de setembre. A aquesta data es varen mesurar 5 micrograms per metre cúbic d’aire, una pujada que només es pot explicar per l’arribada d’aire de la zona dels incendis de Califòrnia, produïts a molts milers de quilòmetres de Suïssa..

Sense arribar a ser un efecte actualment greu directament per la salut dels suïssos, les partícules arribades de Califòrnia en part s’han dipositat sobre la neu del cim de manera que algun dia, quan la neu es fongui, aniran a algun torrent o riu i finalment als dipòsits d’aigua potable.

No cal anar molt lluny amb el pensament per adonar-nos que estem sotmesos a unes lleis de la natura que, si no les intentem cuidar, ens podran portar més aviat del que pensem a situacions greus.